La CUP, el Monopoli i l’Ortoll han estat notícia aquests darrers dies, no sempre positives. La CUP va llançar públicament el popular joc del Monopoli adaptat a Vilanova a mitjans de desembre per expressar d’una forma atrevida i diferent un missatge del tot polític: s’ha acabat el joc d’anar desenvolupant sectors urbanístics sense oposició. Ja sabíem a la CUP que el joc no cauria bé a la resta de partits, que els escandalitzaria i que segurament els molestaria.  Ens han dit que difamem, però no hi estem d’acord. És un monopoli, és una acció eminentment irònica, satírica, exagerada, destinada al riure i a l’escàndol. És un esperpent, una herència lliure de Ramón María del Valle-Inclán i la seva 'Luces de Bohemia', “en la que se distorsiona la realidad de forma grotesca para hacerla más profunda y patente”. Diu 'quien sabe del pasado, sabe del porvenir'.

Remoure l’oasi ideològic i polític vilanoví, ni que sigui per forçar el debat públic i l’aclariment de posicions, a través d’accions heterodoxes i atrevides, creiem que és una de les funcions del nostre grup. Per avançar cap a un futur millor i diferent al proposat.

A banda del Monopoli, l’Ortoll ha estat també notícia. La CUP va protestar al Ple, de forma silenciosa però vistosa, perquè es modifiqui el Planejament urbanístic de la ciutat en la línia de garantir un entorn que no signifiqui ciment i edificis pels quatre costats. Al Ple se’ns va dir mentiders, que usem l’insult i que som agressius. No hi estem d’acord i no creiem que siguin atribuïbles aquestes qualificacions a la nostra acció política i pública. Per tergiversar el nostre posicionament, el govern ens va recriminar que l’Ortoll no es començarà a construir properament, ni l’Eixample Nord. Nosaltres reiterem la nostra posició i la nostra opinió: l’Eixample Nord comença enguany i es desenvoluparà lentament (i nosaltres vetllarem perquè així sigui, malgrat que se’ns segueixi excloent del Consorci públic que el regula), i l’Ortoll es desenvoluparà tard o d’hora, depenent del govern que hi hagi i del retorn del temps de les grues i la construcció. Mentrestant, allò que podria ser un gran espai verd a tocar de mar i prou al centre de la ciutat per disfrutar-lo com a parc urbà, com és habitual en les planificacions de moltes ciutats d’Europa, és ara per ara un espai perdut, deixat, abandonat, a l’espera de l’ordre que en un futur traci carrers i places dures de ciment, i així, blocs de pisos amb vistes al mar.

I la comissaria? La nova comissaria s’ubica en terrenys de l’Ortoll –aquí és on ens van dir mentiders, però no van donar cap argument, perquè simplement és cert–. Que es faci la comissaria no vol dir que comenci l’Ortoll, sinó que traslladem més hipoteques en forma de drets urbanístics sobre l’Ortoll. Només hem dit que aviat ja ningú no es podrà plantejar requalificar aquest sector per a altres usos que els que preveu el Pla General, que són blocs de pisos residencials, per la gran quantitat de drets urbanístics atorgats sobre el sector. Aquí és on ens van dir que prediquem “l’urbanisme angelical”, perquè ens pensem que l’urbanisme no costa res: però nosaltres diem que aquí els únics que volen tirar de terrenys d’equipaments públics del sector Ortoll dient-nos que no costen res a la ciutat és el govern.

I què volem? Volem que es replantegi el Pla General en la línia de guanyar espais lliures per a la ciutat. No proposem un Tiergarten de Berlín que sabem impossible, però potser sí un proporcionat Parc de la Villette, construït fa 10 anys entre barris populars de París per donar lloc a grans equipaments públics i generar un pulmó verd al cor dels quartiers populars parisencs. Són moltes les virtuts humanes, de dinamització econòmica, social i cultural que una gran zona verda amb equipaments puntuals podria donar a la ciutat, situant-la fora de la grisa funció residencial que ara exerceix. Una idea a mig camí, si voleu, entre els Fons Europeus de Cohesió que van permetre a Terrassa gaudir de l’actual Parc urbà de Vallparadís, i la la reivindicació popular que ha aconseguit fins ara la preservació del parc de Gallecs, al cor del desfici urbanístic del Vallès. Al cap i a la fi, si hem de ser àrea metropolitana, tinguem reivindicacions i espais verds a l’alçada.

Després de 12 anys de tripartit, ara els partits que el formen potser ens volen dir que han estat alhora impulsors i detractors de la Platja Llarga, del PERI Cap de Creus o de l’ARE Entre Torrents. Des de la CUP, però, proposem deixar enrere aquestes autojustificacions i fer de l’urbanisme una clau de progrés i benestar, mitjançant un canvi radical en els valors que van moure en el passat la planificació urbanística. Guanyar una ciutat per al gaudi, guanyar una ciutat per a la cultura i la relació amb la naturalesa. Guanyar una ciutat per als espais lliures. Guanyar-la per al futur, abans que sigui engollida sense resistència per la voràgine de la capital, depèn de la lluita dels vilanovins i vilanovines d’avui. No n’hi ha prou endarrerint la construcció de pisos: cal modificar-ne el planejament i dibuixar una altra ciutat possible.

Disculpes, doncs, si algú s’ha sentit ofès personalment o política. No era la nostra intenció.