El Ple d'aquest dilluns 17 de setembre va desestimar amb tots els vots de l'oposició l'obertura de les dues comissions, una per a Aigües i l'altra per a Aparcaments, que havien d'estudiar l'entrada de capital privat en aquestes companyies públiques. La raó d'aquestes propostes radica en la greu crisi de tresoreria que viu l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a qui se li deuen uns 25 milions d'euros entre impostos impagats, transferències endarrerides de la Generalitat i l'Estat i pel fte que els terrenys de PIVSAM, valorats  en 8 milions, no s'han arribat a poder vendre mai, malgrat i que es van gastar els diners de la seva venda futura.

La CUP va votar en contra perquè considera que les seves propostes alternatives, les úniques sobre la taula des de l'oposició, no han estat tingudes en compte pel govern, que no ha procedit a estudiar-les ni sondejar-les al mercat. La CUP és pefectament conscient que la principal qüestió en aquest debat és la crisi de liquiditat (tresoreria) de l'Ajuntament vilanoví, com també és perfectament conscient que vendre les companyies al capital financer, representat en les ultnacionales de la gestió de l'aigua i les infrastuctures viàries com els aparcaments urbans, no és en absolut la solució òptima.

Per això des de la CUP vam proposar el mes de juny la venda d'una part minoritària de la Companyia d'aigües a petits estalviadors a través d'accions particulars, que permetessin l'ingrés d'uns 8-10 milions d'euros, però mantenir el control de la gestió 100% municipal, com fins ara. Respecte aparcaments, la CUP traça la línia roja en les zones blaves, que no vol que passin a mans privades, però obre la porta a parlar de concessió d'algun dels tres aparcaments soterrats que disposa l'Ajuntament: Casernes, Xarli Rivel i Peixateria. La CUP calcula poder ingressar així uns 10 milions d'euros, que considera suficients per salvar la crisi de tresoreria, juntament amb altres mesures pressupostàries. Les propostes de la CUP no van tenir seguiment per part del govern, que les va arraconar tan bon punt van ser proposades, i per això la CUP no ha estat d'acord en l'obertura de les comissions oficials que han d'estudiar l'entrada de capital privat, però es mostra disposada a rectificar el vot si existeix l'estudi, la voluntat i el preacord polític de treballar en aquesta direcció, i no en la de la privatització.

La CUP es mostra preocupada també per la posició dels grups municipals de l'anterior govern, que han insistit en fer del problema de liquiditat, en part originat en el seu govern, un debat purament tèoric sobre si és l'administració o les multinacionals financeres qui millor gestionen serveis com l'aigua o els aracaments, debat que des de la CUP considerem superat. Per això la CUP va retreure al Ple la bel•ligerància de PSC i ICV contra la privatització d'Aigües i Aparcaments, mentre sota els seus governs estaven privatitzats gran nombre de serveis públics, com la brossa, la jardineria, els centres cívics, la recepció de l'Ajuntament, la neteja dels edificis municipals, etc. La CUP va voler deixar clar que la gestió municipal d'aquests serveis no és únicament una qüestió de més i millor servei, sinó que per a la CUP es tracta principalment de disposar d'eines públiques per avançar capa la transformació social, cosa que l'anterior govern no va fer, com es podria haver fet i es podria fer encara amb una aposta decidida per polítiques mediambientals de Residu Zero, pràcticament impossibles si la gestió de la brossa està en mans d'una multinacional de la construcció i l'especulació, Sacyr-Vallhermoso, fruit del concurs realitzat pel tripartit el 2009, al qual la CUP ja s'hi va oposar.