El que no es diu d'Urbanisme a nivell municipal

Qualsevol notícia que es trobi avui dia als mitjans sobre urbanisme,
segurament vindrà acompanyada de paraules com “gestió inapropiada”,
“especulació” o “interessos privats”, entre d’altres més contundents.
Avui dia ens sembla natural relacionar-les amb el mot urbanisme, però
ja fa a temps que es comença a qüestionar la plena potestat d’actuació
dels consistoris en aquest delicat i important assumpte. En aquest
sentit creiem que s’ha arribat a un nivell d’acceptació i conformisme
social alarmant. Sembla que la opinió ciutadana ha quedat reduïda a
reunions esporàdiques sobre grans plantejaments urbanístics quan ja
s’han iniciat les obres i en les quals els ponents es feliciten entre
ells per la gran gestió feta, mentre els assistents fan que si amb el
cap.



Tot i que els casos més preocupants aparentment passen
lluny de casa, a Vilanova i la Geltrú, com a la gran majoria de
municipis, i indistintament si es construeix cap a la dreta o cap a
l’esquerra, també li afecten les onades de ciment que colpegen el seu
voltant. Col·lectivament s’accepta que gran part dels ingressos
municipals provenen del mercat immobiliari. I mentre la gran majoria de
les persones s’han d’hipotecar per poder viure aglomerades en pisos
cada cop més petits i foscos, en zones cada cop més allunyades i
mancades de serveis bàsics, l’ajuntament es ven el futur del municipi
supeditant-se dòcilment als interessos privats d’una minoria.



Un
cas recent és el famós afer de la Platja Llarga on s’evidencia aquest
fet. En aquesta ocasió una incipient pressió ciutadana va fer enretirar
les grues ja instal·lades, però a canvi, va suposar tornar-les a
emplaçar a l’Eixample Nord amb l’increment del 15% més de vivendes
previstes com a indemnització pels perjudicis ocasionats a la
promotora. No deixa de ser irònic que des de l’ajuntament, i incloem
els cinc grups municipals que s’hi troben, no vulguin perdre el poder
de decisió en matèria urbanística, quan en realitat estan supeditats
als interessos de les promotores, (només cal fixar-se en les pancartes
publicitàries que han patrocinat el carnaval d’enguany, el 90% d’elles
relacionades amb el sector immobiliari), mentre es mostren com els
salvadors dels interessos dels vilanovins. Mentrestant, l’ombra de les
grues mai no ha marxat del tot de la Platja Llarga.



Tot això
no és cap secret. És més, els cinc grups municipals donen suport
obertament al creixement desmesurat que està patint Vilanova, ja que
han recolzat des dels seus inicis el Pla General d'Ordenació
Urbanística (PGOU), que el podeu consultar fàcil i gratuïtament a la
pàgina de l’ajuntament. És un pla que ni urbanitza, ni ordena ni és
general, sinó que permet l’especulació i ens ofereix un model de ciutat
propi d’una altra ciutat més de les rodalies de Barcelona. Fet a pegats
i vigent des del 1991, tot i revisat i aprovat recentment pels cinc
grups polítics, preveu un creixement de Vilanova fins als 130.000
habitants en els propers anys. També preveu altres obres colossals com
l’Eixample de Mar, cada cop més allunyades del centre. Un pla que
considera el patrimoni històric i les zones verdes un obstacle per
créixer i que “apuntaria a la transformació de la plana del Garraf en
un contínuum urbà entre Sitges, St. Pere de Ribes, Vilanova i la
Geltrú, i Cubelles”.



Creiem que aquest pla no s’adiu a les
necessitats de Vilanova. No promou un equilibri entre els serveis, una
abundant oferta cultural i un comerç proper i amb personalitat. No
cerca millorar els sectors secundari i terciari, si no que els
externalitza cap a altres municipis. El pla té un plantejament
sucursalista amb el punt de mira fixat a la ciutat comtal que hipoteca
el futur de Vilanova i que la està convertint ja en una ciutat
dormitori i impersonal. Des de la CUP creiem que és molt difícil no
seguir estant supeditat amb aquest Pla tan pretensiós que no respecta a
res ni ningú, i treballem per a elaborar un nou PGOU que no hipotequi
l’ajuntament, que freni l’especulació i que busqui compensar el
creixement i el desenvolupament en una ciutat que té el seu propi
encant. Tanmateix volem animar a totes les persones que des de
col·lectius i entitats heu demostrat que la ciutadania té molt a dir
sobre com vol créixer realment Vilanova i que lluiteu per a frenar
aquest desenvolupament insostenible. Però també volem animar a tots
aquells que no volen una ciutat dormitori i una vila impersonal a que
aixequin la veu i puguem demostrar entre tots que urbanisme també pot
significar un futur millor per Vilanova