Perquè l’explicació de l’operació urbanística és incomplerta si ens descuidem d’afegir-hi d’on surten els terrenys que acolliran la nova comissaria. Aquests terrenys surten del percentatge que el planejament urbanístic de l’Ortoll reserven per a equipaments públics, mitjançant l’atorgament de drets urbanístics sobre l’Ortoll als actuals propietaris dels terrenys on es construirà la nova comissaria. És a dir, hipotecant el cada vegada més inevitable desenvolupament urbanístic de l’Ortoll. O dit d’una altra manera, acabant amb qualsevol expectativa de preservar-lo front al ciment i la construcció.

El govern al·legarà que ja pesen sobre l’Ortoll altres hipoteques similars, com els drets urbanístics sobre l’Ortoll concedits també als propietaris dels terrenys sobre els quals a principis dels 90 es va edificar el Pavelló del Garraf. O els terrenys cedits a certa confessió religiosa l’any passat a la mateixa pastilla on ara es planteja fer la nova comissaria, la Masia en Dimes. Però aquestes només són dades que ens porten a la CUP a convence’ns definitivament que no es planteja cap marxa enrera per a l’Ortoll.

També al·legarà el govern que esw construirà a la Masia en Dimes de moment, que jurídicament forma part de l’Ortoll, però que geogràficament no, ja que és un afegit que queda per sobre de la carretera i no per sota, que és on es troba l’Ortoll geogràfic. Dirà, doncs, que tots els drets urbanístics concedits sobre l’Ortoll no són, ara per ara, més que drets i, per tant, traslladables a altres sectors si en un futur es considerés fer-ho, o bé compensables econòmicament.

La primera de les alternatives és quasi impossible: on es podria traslladar tanta edificabilitat? A l’escàs sòl per a equipaments públics que quedarà a l’Eixample Nord després d’habilitar els necessaris terrenys per al necessari -tot i que incert- Hospìtal? No sembla que aquesta via sigui possible, i tampoc sembla que la via de la compensació econòmica milionària ho sigui tampoc. A Vilanova i la Geltrú ja sabem com van aquestes operacions, perquè durant anys i anys haurem de pagar les conseqüències de la Platja Llarga. Compensar

Però, a més, contra les al·legacions que pugui fer el govern al nostre posicionament, posicionament incrèdul definitivament davant qualsevol altre futur per l’Ortoll que no sigui la seva urbanització per hipoteca i compromisos irresponsablement –pensem nosaltres- assumits, també volem dir-li: penseu que governareu sempre? Penseu que un proper govern, ja no diem de partits diferents, sinó fins i tot amb una composició i un equilibri de forces i persones diferent, serà tan sols contemplable la rectificació?

No. No hi haurà –no hi pot haver- rectificació si tira endavant aquesta nova comissaria. Tornem a cometre l’error de Platja Llarga. Dissenyem des de ja un model basat en el desenvolupament urbanístic. En el gris per sobre del verd. Un model de continuum urbà comarcal. Neguem a les futures generacions un espai urbà oxigenat i verd. Els hipotequem el futur de la ciutat, segurament a canvi d’una dèria en fer obra pública que ja no és cap solució a la crisi, sinó un enfonsar-se paulatinament en el model caduc de la construcció de pisos i més pisos, que necessitaran equipaments i més quipaments, que possibilitaran obra pública i més obra pública: una espiral sense fi, d’eleccions en eleccions, per quadrar compliments de plans de mandat amb mires prou curtes en el temps per no haver d’explicar mai, i poder excusar-se sempre, en què cada dia s’hipoteca una mica més el futur i mai és culpa de ningú, sinó del passat. Era culpa del passat la urbanització de la Platja Llarga i diran en pocs anys que va ser culpa del passat –del passat govern, de les necessitats passades, de l’alcalde passat- que s’urbanitzi l’Ortoll.

Greenpeace emetrà un dia un informe anual titulat “Destrucció a tota costa”, fet a base d’una observació fotogràfica del litoral, i afegirà les grues i els blocs de l’Ortoll a la salvatge llista de l’holocaust d’espais verds que dretes i esquerres, amb uns arguments o uns altres, han perpetrat sense treva i en perfecta consonància amb el desarrollisme franquista, d’ençà de la transició.

És responsabilitat de la nostra candidatura alertar la ciutadania d’aquest nou pas endavant cap a la hipoteca definitiva de l’Ortoll. És responsabilitat d’aquesta candidatura trencar el previsible consens de la resta de grups municipals d’aquest Ple en la imparable construcció i desenvolupament urbanístic de la ciutat, per sobre o al marge de qualsevol altra consideració.

Repetim: no ens oposem, o en tot cas, no és el motiu principal de la nostra oposició, a donar resposta a la manca d’una nova comissaria de policia: aquesta seria una altra discussió, en tot cas, com hem dit al principi. Ens oposem a la hipoteca definitiva sobre l’Ortoll. Construir els equipaments públics previstos a l’Ortoll implica forçosament la urbanització de l’Ortoll. Aprovar, per tant, la propera construcció d’aquesta nova comissaria és la rubrica d’aquest Ple municipal al desenvolupament urbanístic de l’Ortoll. I això no només ens porta a votar en contra, sinó ens obliga, per responsabilitat, a activar els recursos de mobilització social i electoral necessaris per revocar-ho. De què ens serveix tenir un govern d'esquerres i amb consciència verda si no és capaç de replantejar-se aquestes qüestions?