Cap intervenció al camp de rugbi, després de dos mesos i mig

Poques vegades, en política, ens trobem amb un cas que reculli tots –o gairebé tots– els mals que pot tenir una acció de govern: la desinformació, les mitges veritats, la manca de transparència i, el més greu de tots, la inacció. Potser són pocs, però n’hi ha.

En el Ple del dia 14 de setembre, la CUP va presentar una moció per tal de fer una reforma mínima urgent a l’espai central de les pistes d’atletisme, atenent l’estat lamentable del camp on juguen i entrenen els diversos equips del SEL Vilanova, el club de rugbi de la ciutat. La petició anava encaminada, bàsicament, a l’aplanament del terreny de joc i a la retirada de pedres i altres materials que, ara per ara, posen en perill la integritat física de jugadors i jugadores. La resposta del govern –en boca de la regidora d’Esports, Blanca Albà– va ser que no era possible fer una reforma d’aquest tipus (literalment, “tenim uns informes tècnics que ho desaconsellen”) i que ja disposaven d’un pressupost que calculava el cost de la reforma necessària en gairebé 100.000 euros. Aclaria, a més, que no hi havia finançament per a l’obra. Tot i això, la moció es va aprovar amb els vots de la CUP, ERC, Som VNG i, en l’últim moment, del PP.

Dos dies després, des de la CUP, es van demanar a la regidora el pressupost i els informes de què havia parlat al Ple. La resposta va ser immediata: “Demano que t’ho preparin i t’ho enviem.” El 28 de setembre, en Comissió Informativa, el regidor de la CUP torna a demanar els documents. La resposta, sorprenent: “No hi ha cap problema per al pressupost; l’informe l’estem acabant de preparar perquè no tenia forma d’informe”. A la Comissió Informativa següent, el dia 26 d’octubre, la regidora presenta el retorn de la moció, amb els mateixos arguments exposats a Ple: no és possible fer una reforma mínima com la que demanem sinó que aquesta hauria de ser integral, tot i que no hi hagi diners per tirar-ho endavant. Reitera que hi ha un pressupost i un informe tècnic… però continuen sense aparèixer.

El dia 28, la regidora envia un pressupost que valora la reforma que caldria al terreny de joc en 96.665,19 euros. I l’informe tècnic? De moment, res de res. Finalment, després de tornar-lo a demanar, arribarà l’endemà, el dia 29 d’octubre, sis setmanes després que la regidora parlés al Ple de l’existència d’aquest informe.

Es tracta d’un document de dues pàgines sense data, sense signar i sense capçalera (no sabem, per tant, ni qui el redacta ni quan ni en nom de quina empresa o institució) que, a part d’explicar la història del terreny, conclou que el més recomanable és la construcció d’un nou estadi quan es disposi del finançament necessari. De motius per no eliminar pedres i tapar els forats amb uns quants camions de terra, cap ni un.

Aixo sí, en el cos del missatge amb què s’envia l’informe, un advertiment: “Penseu que no son (sic) documents públics, ni el pressupost ni l'informe que ara et passo.” I visca la transparència! Un informe sobre una instal·lació esportiva convertit en secret d’Estat. No fos cas que algú s’atrevís a dir que l’informe no informa ben bé de res.

I mentrestant… res: alguna reunió per posar de manifest les bones intencions del Govern, jugadors i jugadores patint per no prendre mal per l’estat lamentable del terreny de joc més que per la duresa del joc i cap mena d’intervenció al camp.

La petició anava encaminada, bàsicament, a l’aplanament del terreny de joc i a la retirada de pedres i altres materials que, ara per ara, posen en perill la integritat física de jugadors i jugadores.