“La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general” (Joan Margarit)

Dijous 29 de març és vaga general als Països Catalans. Vaga convocada inicialment al País Basc per la majoria sindical basca i a Galícia per sindicat majoritari, CIGA. A casa nostra, respon a la convocatòria feta pels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, així com per les centrals sindicals alternatives CGT, COS, IAC i CNT. L’objectiu del sindicalisme oficial és mostrar el rebuig de la població treballadora a l’enèsima reforma laboral que, com les anteriors del PSOE i del PP –amb els suports ambivalents de CiU-, han anat precaritzant paulatinament el nostre entorn laboral i social fins a abocar-nos a un mercat d’inseguretat, por i terror al futur. Qui està segur avui en dia que mantindrà el seu sou, que conservarà la feina, que no es veurà més aviat que tard abocat a la precarietat en què ja vivim molts de nosaltres? Qui creu de debò que és possible viure democràticament, per dir algun mot amable, amb els sous i les condicions de misèria que se’ns ofereixen, quan se’ns ofereixen, als centenars de milers d’aturats d’aquest país? Qui no veu, i costa de veure i creure, però qui no veu que el que s’està perpetrant en els nostres temps i a la nostra terra és el major robatori organitzat de la història contemporània d’aquest país?

Ningú no recorda que la crisi va començar per la fallida de bancs i especuladors immobiliaris? Ningú no veu meridianament clar que el deute públic d’avui no és res més que la resta senzilla, d’ESO, de treure-li a l’Estat centenars de milers de milions d’euros per donar-los alegrement als bancs perquè aquests segueixin generant beneficis multimilionaris? Després, fartons insaciables, ens pregonen des dels nous altars que el país no tirarà endavant si els pobres no ens estrenyem el cinturó, si no deixem de pensar que és possible viure en aquest planeta còmodament, sense més, però sense menys tampoc. Zapatero, Rajoy, Rubalcaba, Duran i Lleida, Mas, Rosell, Fainé, Alemany, Botín, de Guindos... l’oligarquia patriarcal i masclista, autoritària i desvergonyida, segura de tenir controlat el pacte social, firmat una vegada i una altra amb uns sindicats majoritaris i unes esquerres institucionals sense proposta i sense projecte de país.

Està sent hora de plantar-se i de plantar cara, de fer valdre la força de la majoria social contra la minoria rica, oligarca i arrogant. El proper dijous 29, fem vaga general, tanquem comerços en solidaritat amb els milers d’aturats, deixem d’anar a treballar per mostrar la nostra força com a treballadors i treballadores. Però, sobretot, el proper dia 29 de març, sortim al carrer de forma massiva per mostrar a banquers i classe política la ràbia acumulada que tenim.

Per tot això, la CUP cridem aturats i aturades, treballadors i treballadores, autònoms i comerciants, estudiants i docents, pares i mares, joves sense feina, sense futur i sense por, avis i àvies, ciutadans i ciutadanes a dir prou. Prou d’espoli, prou de robar, prou d’imposar la misèria, la por i la precarietat. Animem a tothom a secundar la vaga general del proper 29 de març i sortir al carrer a la manfestació que convoquem des de l’Assemblea pels Drets Socials....

Qui es quedi a casa quan comenci la batalla,
i deixi la seva lluita als altres,
aquest, haurà d'ésser previsor.
Perquè qui no comparteix la batalla,
compartirà la derrota.
Ni tan sols la batalla evita qui vol evitar-la.
Lluita, doncs, per la causa enemiga,
aquell que no lluiti per la pròpia. (Bertolt Brech, 1933)