'Creiem que tan sols l'acció conjunta entre els moviments socials i les pràctiques polítiques rupturistes poden ajudar a trencar els discursos recurrents i les velles resistències d'una classe política conservadora'

Vilanova i la Geltrú és una de les ciutats més castigades pels embats de l'estafa financera a què hem estat sotmesos durant els últims sis anys. La taxa d'atur ha anat augmentant al temps que hem anat perdent recursos mentre les administracions públiques pactaven amb el diable per tal de salvar la banca. Si abans que comencés aquesta conjuntura vergonyant ja ens era difícil subsistir laboralment en una ciutat massa enderiada a mirar l'oferta laboral de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana perquè els llocs de treball ja ens eren escassos, ara tot s'ha complicat de manera exponencial i disposem d'un present i un futur emboirats i poc definits.

De la ciutat estant, l'equip de govern s'ha anat acontentant a gestionar la misèria. Les escasses idees encaminades a revitalitzar Vilanova i la Geltrú s'han enfocat a promocionar el turisme (d'estiu) i les fires comercials. Tots els esforços per situar la capital del Garraf com a punt receptor de turisme i pol comercial eren inversament proporcionals als destinats a rescatar els drets socials dels homes i les dones de la nostra vila. Des de la CUP de Vilanova, creiem que l'actual equip de govern no ha sabut diagnosticar amb encert quin és el grau de necessitat d'una bona part de la població. I, pitjor encara: amb un pressupost encotillat per la manca d'ingressos i hipotecat pel pagament dels crèdits de la usura dels bancs (ICO inclòs), no s'han agitat les neurones ni els recursos municipals per cercar solucions alternatives, pedaços que tapessin el bandejament diari de les administracions autonòmica i estatal.

Davant la inacció de les administracions, el poble de Vilanova i la Geltrú s'ha anat desvetllant de la son de la indiferència. Tot i l'atonia i el desclassament característic de la societat actual que dissortadament també ens afecta, una bona part de la ciutat a títol individual i col·lectiu s'ha organitzat i mobilitzat per erigir-se en avantguarda i rereguarda de la política institucional. El teixit social s'ha convertit en punta de llança de la resposta al carrer, guanyant-lo pam a pam malgrat l'amenaça persistent de la repressió policial. De la mateixa manera, els homes i dones organitzats han articulat nous arguments i més respostes mentre creaven llaços d'acció i solidaritat entre la ciutadania. A la nostra ciutat, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Assemblea de Drets Socials (ADS), Unitat contra el Feixisme i el Racisme o la Marea Groga en favor d'un ensenyament públic i de qualitat en són un bon exemple de dignitat i compromís.

Des de la CUP vilanovina creiem que tan sols l'acció conjunta entre els moviments socials i les pràctiques polítiques rupturistes poden ajudar a trencar els discursos recurrents i les velles resistències d'una classe política conservadora (en tant que no vol perdre cap privilegi ni que es capgiri l'ordre actual de les coses). L'única concessió a què ens volen sotmetre és a purgar un sistema per a que no canviï absolutament res i tot quedi novament lligat (i ben lligat). Tot i així, la història ens ha mostrat que habitualment l'acció política institucionalitzada sempre ha anat un pas per darrera de la ciutadania; que les dones i els homes, també a Vilanova i la Geltrú, han estat sempre capaços de bastir alternatives i construir nous escenaris de futur. Les fitxes es mouen més al carrer que a la institució, però s'estan movent...

Candidatura d'Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú