Enmig del debat sobre les Ordenances Fiscals ens arriba la notícia que el director general d’estratègia i responsable d’economia de La Caixa vindrà a inaugurar la Fira de Novembre. Una notícia lamentable, a parer de la CUP. El poble de Vilanova ha de ser conscient que el seu Ajuntament pateix una situació d’estrangulament financer, ofegat per un deute que si l’haguéssim de pagar entre tots, cadascú de nosaltres hauria d’amollar 1364 euros a les entitats bancàries. La presència del senyor Jordi Gual, convidat per l’ADEG amb el vistiplau del govern sociovergent, és un recordatori dels greus problemes que té la institució, que són similars, a escala superior, als que tenen la majoria de vilanovins.

La gran banca catalana va anunciar fa poc els seus beneficis. Banc Sabadell ha guanyat 579 milions d’euros de benefici net fins el setembre. La Caixa, 996 milions. Mentrestant, el govern de Neus Lloveras presentava dins de l’Ajuntament la campanya “Creiem en Vilanova”, impulsada pel Banc de Sabadell. Novament, una idea que només ajuda a la confusió. Si el Banc de Sabadell creu en Vilanova, per què no cedeix els seus pisos buits per a lloguer social? Per què no inverteix, com els mecenes dels segles XIX i XX, en el futur de la ciutat? Per què no afluixa la corda i accepta acordar de nou els terminis dels deutes per tal que l’Ajuntament pugui dur a terme més i millors polítiques socials?

Tant la inauguració de la Fira per part d’un home fort de CaixaBank com el suport a una campanya de Banc Sabadell són exemples de la barreja entre allò públic i allò privat que ha caracteritzat la promoció econòmica del govern convergent, primer, i ara també de la sociovergència. A mesura que l’Ajuntament té menys marge d’acció, ofegat per la mala gestió de governs anteriors i per les dinàmiques pròpies del capitalisme, els governs de Lloveras més s’han acostat a entitats privades per tal de suplir la seva manca d’iniciativa. A menys política, més gesticulació. Pel camí, hem vist com la Cambra de Comerç s’instal·lava en dependències municipals, per exemple.

És cert que les dificultats s’han incrementat a l’hora que la crisi deixava cruament al descobert el mecanisme principal del capitalisme: la transferència de capital des de les classes populars cap a les grans corporacions financeres i els seus entramats d’empreses. Encara recordem quan en el mandat anterior el govern de Lloveras ens deia que havíem de vendre els nostres actius, com la Companyia d’Aigües. Si no, s’acabaria el món, ens deien. Però sembla que de moment el món no s’acaba, ni tampoc la permanent pleitesia que el govern vilanoví rendeix a bancs i empreses privades. Una fusió publico-privada que deixa en evidència la manca de visió i de projecte de ciutat. Malgrat les òbvies dificultats i els dèficits de tota mena, la CUP encara creu possible que hi ha vies per fer valdre l’interès general del poble vilanoví i a la vegada produir més riquesa que es distribueixi, això sí, de forma justa.