Opinió: democràcia participativa
12/05/2007
En un context marcat per la mundialització econòmica, la globalització i la liberalització dels mercats, s’està vivint un cada cop major distanciament dels centres de decisió respecte dels ciutadans. És per tant, del tot necessari articular mecanismes de participació i d’aprofundiment democràtic, que ens permetin als ciutadans decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la tasca de governs i administracions.
La democràcia, tal i com l’estem vivint, passa per sobre d’importants sectors de població. El nostre sistema democràtic no preveu canals de participació més enllà del vot que dipositem en època electoral, però malauradament, fins i tot aquest acte, es perd en una societat disgustada, desmotivada i avorrida davant la vida política. La democràcia perd el respecte que mereix, davant la població que s’encamina cap a l’individualisme i l’absentisme, doncs la tasca política no convida a fomentar l’esperit col·lectiu, ni a incloure la participació dels ciutadans, pel que la vivim amb indiferència. No obstant, la gent no ha perdut del tot els seus valors democràtics, el que no es comparteix és el funcionament del sistema, considerat excessivament distant, manipulat, capitalista i dominant. Una part important de població creu que el que discuteixen, decideixen i fan les institucions, no els afecta i, en conseqüència, no els interessa. Una altra part, té la sensació impotent de no poder canviar ni participar de res, davant d’un sistema inflexible, que sembla fet de pedra picada. Però aquest adormiment, es veu compensat, cada dia més, pel sorgiment de moviments solidaris. La veritable revolta del segle XXI és silenciosa i es reflecteix en nous moviments socials, d’organitzacions no governamentals (ONG), de molts diferents àmbits, des de col·lectius de veïns, fins a plataformes especialitzades en una problemàtica concreta, o formacions polítiques no professionals, com ara les CUP. Moviments crítics i compromesos amb la realitat actual, que s’organitzen dins del conjunt d’una societat que està en constant evolució, demostrant la naturalesa viva de la mateixa. Quan els polítics parlen d’incivisme ho fan des de la més pura hipocresia, doncs aquesta batalla té molt a veure amb l’actitud d’ells mateixos, que haurien de liderar exemple i pel contrari, brinden un “teatret polític” de confrontaments cada cop més irresponsable. Civisme és la preocupació i el deure dels individus pel bé de la comunitat. De quina manera els polítics transmeten a la gent aquests valors?, si precisament els sistemes de governar que promouen son distants i competitius, on la sobirania estatal i del capital es proclamen com a únics poders legítims, escombrant l’economia i l’estructura social a petita escala, la que ens afecta a la majoria. El lema d’avui és que ningú fa res per a ningú i això ho em après, sobre tot, del nostre vergonyós sistema polític, i per tant, del nostre sistema organitzatiu.
La democràcia, tal i com l’estem vivint, passa per sobre d’importants sectors de població. El nostre sistema democràtic no preveu canals de participació més enllà del vot que dipositem en època electoral, però malauradament, fins i tot aquest acte, es perd en una societat disgustada, desmotivada i avorrida davant la vida política. La democràcia perd el respecte que mereix, davant la població que s’encamina cap a l’individualisme i l’absentisme, doncs la tasca política no convida a fomentar l’esperit col·lectiu, ni a incloure la participació dels ciutadans, pel que la vivim amb indiferència. No obstant, la gent no ha perdut del tot els seus valors democràtics, el que no es comparteix és el funcionament del sistema, considerat excessivament distant, manipulat, capitalista i dominant. Una part important de població creu que el que discuteixen, decideixen i fan les institucions, no els afecta i, en conseqüència, no els interessa. Una altra part, té la sensació impotent de no poder canviar ni participar de res, davant d’un sistema inflexible, que sembla fet de pedra picada. Però aquest adormiment, es veu compensat, cada dia més, pel sorgiment de moviments solidaris. La veritable revolta del segle XXI és silenciosa i es reflecteix en nous moviments socials, d’organitzacions no governamentals (ONG), de molts diferents àmbits, des de col·lectius de veïns, fins a plataformes especialitzades en una problemàtica concreta, o formacions polítiques no professionals, com ara les CUP. Moviments crítics i compromesos amb la realitat actual, que s’organitzen dins del conjunt d’una societat que està en constant evolució, demostrant la naturalesa viva de la mateixa. Quan els polítics parlen d’incivisme ho fan des de la més pura hipocresia, doncs aquesta batalla té molt a veure amb l’actitud d’ells mateixos, que haurien de liderar exemple i pel contrari, brinden un “teatret polític” de confrontaments cada cop més irresponsable. Civisme és la preocupació i el deure dels individus pel bé de la comunitat. De quina manera els polítics transmeten a la gent aquests valors?, si precisament els sistemes de governar que promouen son distants i competitius, on la sobirania estatal i del capital es proclamen com a únics poders legítims, escombrant l’economia i l’estructura social a petita escala, la que ens afecta a la majoria. El lema d’avui és que ningú fa res per a ningú i això ho em après, sobre tot, del nostre vergonyós sistema polític, i per tant, del nostre sistema organitzatiu.
Des de les CUP defensem els municipis com a motors principals en la reconstrucció d’una veritable democràcia participativa, base essencial per a assolir societats de persones lliures, responsables i solidàries. Els Ajuntaments han d’adquirir majors competències, però sobre tot, s’ha de dinamitzar i reforçar el teixit associatiu de base popular i independent dels poders polítics, econòmics i religiosos. Les decisions en els municipis no han de venir únicament d’especialistes, com ens han fet creure fins ara els partits dominants. És necessari promoure la corresponsabilització del teixit associatiu en la gestió política per esdevenir també protagonistes en aquesta acció. Per últim cal tenir present que un aspecte fonamental en la democratització de la vida política, és dotar els municipis d’uns mitjans de comunicació transparents, de qualitat i sotmesos al control democràtic del conjunt de forces polítiques i de la població