Entrevistem a Conrad Rovira, membre del col·lectiu 'Parlem', que demana una Audiència Pública sobre l'Eixample Nord.

- Primer de tot, explica'ns què és el col•lectiu Parlem. D'on ha sortit, qui el composa i quin és el seu objectiu?

“Parlem”  agrupa diverses formacions polítiques, associacions, col•lectius i ciutadans  compromesos amb la divulgació del significat del projecte Eixample Nord i amb la recollida de signatures per a forçar, tal i com preveu el regim de partipació ciutadana, la celebració d’una audiencia pública per a debatre, que no decidir,  la conveniència o no de desenvolupar  del projecte. 

- Des de l'administració local no s'ha acceptat la proposta de fer l'Audiència Pública i per això heu engegat una campanya de recollida de signatures per forçar-ne la celebració. Per què creieu que cal celebrar-la? 

Les eines de participació ciutadana no s’han desenvolupat prou. Hi ha una actitud històrica d’un cert desenteniment per part de la ciutadania pel que fa a la intervenció en l’espai públic i una lectura d’aquest fet per part de la política en el sentit que l’elecció democràtica un cop cada quatre anys ja és legitimació suficient en tota la seva actuació. Darrerament però cada vegada hi ha més pressió de la ciutadana. La recollida de signatures, com la que s’ha fet en relació a la plaça del Port o aquesta mateixa demostren l’existència d’aquesta voluntat. 

- Des del col•lectiu us oposeu a l'urbanització de l'eixample nord?

El desenvolupament urbanístic de l’eixample Nord és la conseqüència d’una concepció de Vilanova basada en el creixement continuat que, segons les previsions de fa quinze  anys, ens havia de dur a ser una ciutat de 120.000 habitants. Aquestes suposicions s’han fet miques i cal replantejar-ho tot. L’eixample Nord el defensen  els que pensen que la crisi econòmica se superarà i tornarem a ritmes de creixement alts, els que no creuen el que diuen els demògrafs i continuen pensant en augments de població i els que tenen implicacions  personals o econòmiques en el projecte. Tots els altres veuen  clar que, ara per ara , és un projecte innecessari, precipitat i imprudent en el sentit que és un procés difícilment reversible que afecta als usos d’una zona important que podem necessitar en un futur per a altres activitats.

- L'Eixample Nord serà un gran motor de creixement per la ciutat, permet planificar la Vilanova del futur amb temps i perspectiva, i també pot donar lloc a noves oportunitats per la vila. Per què aquesta campanya posant-ho en dubte?

Tant a Vilanova com a les altres ciutats de la comarca com a tot el país hi ha molts habitages desocupats,  molts solars sense edificar i molts polígons industrials buits. No hi ha urgències a curt ni mig termini. No vindrà ningú amb un projecte empressarial que no poguem satisfer. La possibilitat de la construcció d’un nou hospital als terrenys de l’Eixample Nord és també una quimera. Les noves inversions en sanitat s’han de traduir en serveis, en reduir les llistes d’espera i en reobrir les plantes d’hospital tancades i no en més totxo. Ara mateix tenim la mateixa superfície dedicada al sector sanitari que teníem fa tres anys i tenim 1000 habitants menys. Ens podem oblidar del nou hospital duran molts anys.

Oblidem-nos del creixement tal i com l’hem conegut i no hi ha cap necessitat estratègica de planificar a vint o trenta anys vista. Es una opinió respectable però en uns moments de grans canvis i poques urgències és  més prudent esperar. Hi ha moltes opinions divergents sobre que pot passar i ningú ho sap del cert. Abans de comprometre un espai tant important hauriem de tenir un punt de vista una mica més estabilitzat. 

- Un dels condicionants en tota aquesta qüestió és la compensació per la Platja Llarga a una empresa constructora. Si no es tira endavant la planificació abans del 2017, podran tornar a construir a l'espai de la Platja Llarga. Com es pot resoldre aquest atzucac?

Les cessions de sol a l’ajuntament de Vilanova que es produirien en el procés d’urbanització de l’Eixample Nord , representarien  una important entrada d’actius per a l’ajuntament.  Aquets actius futurs resulta que ja han estat gastats i ara s’inverteixen els arguments. Abas calia  urbanitzar l’Eixample Nord per que es preveia creixement i això generaria ingressos i ara, que no es preveu creixement, resulta que hem d’urbanitzar per que hem posat el carro al davant dels bous.  La urbanització de l’Eixample Nord només  te un sentit que és aconseguir cessions de sol per a eixugar deute i compromisos  i aquest deute és el problema que cal afrontar. Parlem doncs de deute. Primer caldrà determinar les responsabilitats d’aquells que, en nom de tots, varen gastar uns recursos que ni estaven ben lligats ni tan sols estaven al sac. Després pensarem com resoldre aquest deute i quan ho pensem ens adonarem que és un problema insoluble. Un problema insoluble a la manera tradicional. 

El principal creditor al que hem promès pagar amb trossos de l’Eixemple Nord és l’Incasol. La única solució viable, que no ortodoxa, és incomplir els acords i executar la clàusula d’incompliment que preveu el retorn de la propietat de la Platja Llarga. Platja llarga quedaria bàsicament en propietat de l’Incasol que adquiriria els drets de venda i edificabilitat. Llavors caldria revifar el  “Salvem Platja Llarga” i pressionar per a que l’Incasol  cedís els terrenys al departament de “Medi Ambient”. Que uns terrenys d’interès natural siguin propietat de la Generalitat, com als aiguamolls de l’Empordà, no és cap animalada.  Aquesta possibilitat  no agradarà  l’INCASOL, això segur, i caldrà fer molta pressió per tal que sobre  la taula hi hagi arguments polítics que compensin els arguments judicials. Deixar de planificar l’eixample Nord implicarà conflicte i, segurament, un conflicte important. Caldrà que al davant hi hagi polítics disposats a apostar fort. 

Els altres trossos de l’Eixample Nord que ja hem compromès (compensacions per les expropiacions de la Ronda Ibèrica, escola baix a mar ) ja són d’un volum inferior i una forma de començar a estalviar per a pagar-los és eliminar l’estructura administrativa del Consorci de l’Eixample Nord que consumeix  tres-cent mil euros l’any. Per exemple.

- Per acabar voldríem conèixer quina visió general teniu de la ciutat en matèria urbanística. Quines propostes teniu, que creieu que cal potenciar?

L’urbanisme tradicionalment s’ha expressat de forma expansiva. Urbanisme volia dir, sobretot, nous plànols, nous carrers, nous edificis i nous equipaments. Com a conseqüència de l’estancament econòmic que ha aturat l’immigració, que està provocant  l’emmigració creixent entre la gent jove i com a conseqüència de la baixa tasa de natalitat estem en un procés de decreixement demogràfic. En els propers anys la població menor de 35 anys pot caure un 20%.  Al Garraf, a més, som la comarca amb l’index d’autocontenció laboral  mes baix de tot Catalunya. Aquest índex ve a dir que som una comarca dormitori i ara que els preus de l’habitatge s’han reduït a tot arreu, que els desplaçaments amb vehicle pròpi són cars i energèticament insostenibles i ara que el transport públic no rep inversions és possible que es produeixi un reflux extra de població que anirà a viure més a prop d’on treballa.

En aquest context Vilanova  perd densitat de població  i això incrementa els costos unitaris dels serveis ( neteja, recollida brossa, ... ). Les propostes urbanístiques han de pensar en compactar la ciutat concentrant habitants i serveis. Ara tenim una oportunitat històrica per començar el llarg procés de reducció  progressiva de les urbanitzacions periurbanes, les que abans en dèiem “il•legals”. 

 El procés de compactació porta a pensar la ciutat en forma dinàmica, amb moviments de ciutadans i vehicles i com un espai de relació i per aquesta tasca cal canviar el perfil dels professionals. Ja no caldran tants tècnics que dibuixin ratlles i caldran més tècnics en simulació de sistemes dinàmics. 

Els entorns de Vilanova que antigament havien estat una anella verda que anomenàvem “Sinies” i que el procés de creixement va convertir en espai per a l’especulació amb el que implica d’abandonament i suburbialització s’han de regenerar.  El nou urbanisme ha de pensar en rehabilitació d’habitatges i espais. No caldrà tants tècnics que dibuixin ratlles i caldran més tècnics capaços de dissenyar paisatges. Els temps canvien per a tothom.