La CUP lamenta que a Vilanova no hagi existit cap mena de política de joventut


La candidatura municipalista destaca que l’ocupació de la Soga és un reflex de la manca d’espais culturals polivalents




Després de vuit anys de govern tripartit d’esquerres, des de la CUP i des de bona part de la població vilanovina, podem constatar que no ha existit política en matèria de joventut, que no s’ha produït cap avanç significatiu en matèria de cultura i que les petites mostres de participació ciutadana amb què el govern ha obsequiat el poble de Vilanova, han estat marginals i quasi anecdòtiques.




En aquest context de buidor institucional i inoperància política, el jovent de Vilanova ha engegat diferents projectes, que o bé han estat ignorats per l’Ajuntament, o bé directament enfonsats per aquest mateix. Per això, des de la CUP, ens congratulem de cada nova iniciativa que el jovent de Vilanova, en la seva diversitat d’expressions culturals, politiques i identitàries, emprèn contra tot pronòstic, malgrat l’Ajuntament i malgrat les condicions laborals i de vivenda en les que ens toca viure.



L’ocupació fa quatre mesos d’un immoble abandonat propietat de l’Ajuntament per part d’un nodrit col·lectiu de joves vilanovins i vilanovines no fa sinó continuar una tradició dels joves d’aquesta vila: la de construir-se ells mateixos l’alternativa al No-Res que l’ajuntament reserva per al jovent. I alhora ens demostra, als homes i dones que conformem la CUP, que el nostre programa polític i la nostra opció de presentar-nos a les eleccions no són fets gratuïts, sinó que responen a demandes bàsiques de la vila i de la seva població. Per això volem fer públiques les següents demandes:

Cal un espai polivalent per a la ciutat, però sobretot, per al jovent i les entitats. De l’existència d’aquest espai, que nosaltres volem situar a les Casernes substituint l’actual pla del govern d’obrir-hi un centre comercial, en depèn en bona part el creixement i el desenvolupament col·lectiu del jovent i de les entitats d’aquesta ciutat.



Cal frenar les dinàmiques especulatives, posant fre a la construcció, dictant mesures contra l’abandonament de cases i l’abús de la multipropietat per a l’especulació i cal, sobretot, que l’ajuntament prediqui amb l’exemple evitant mantenir immobles públics en desús i en estat lamentable, com l’immoble que ara usen els joves de la Soga i els veïns del barri.



Cal una nova filosofia de la presa de decisions polítiques, que no contempli la participació com un fi en sí mateix, sinó com el mitjà habitual per a buscar el consens i detectar quines són les necessitats i demandes de fons de la ciutadania. I en el cas concret de La Soga, cal que l’Ajuntament demostri la participació i el diàleg de que fa bandera i pregunti a veïns i veïnes i als mateixos joves si prefereixen joves constructius o especulació destructiva. I per descomptat, cal que pregunti al conjunt del jovent i les entitats de la ciutat, si volen un centre comercial o volen un centre de cultura, d’interacció, de creativitat, de construcció col·lectiva, de cultura popular..:!



Es pot reduir La Soga i els okupes a un problema d’ordre públic, però no podreu fer el mateix amb les raons que porten els joves a prendre en les seves mans el rumb del seu esdevenir: l’absència de polítiques culturals, la inexistència d’espais autogestionats per a joves, el nul debat polític i la pèssima participació, els preus exhorbitants del sòl i l’abundància de pràctiques especulatives en el mercat immobiliari. Desallotjareu els joves per callar la vostra consciència o admetreu d’una vegada que l’únic que infringeix normes és el govern que no compleix amb el seu mandat, i no els joves que construeixen projectes col·lectius d’existència i expressió.