La CUP de Vilanova fa balanç dels 4 anys de legislatura i aposta per esdevenir motor de transformació social junt a les lluites actives a la ciutat

La candidatura de l'esquerra independentista ha comparegut davant els mitjans per rendir comptes de la feina feta al carrer i a l’Ajuntament en la present legislatura i ha marcat el full de ruta pels propers 4 anys.

Després de les eleccions municipals del 2011, la CUP es va trobar amb un govern en minoria, les arques municipals en una situació desastrosa fruit de les polítiques econòmiques de l’anterior govern i de la disminució d’ingressos; tot plegat, en un context de crisi social i en ple esclat de la bombolla immobiliària, degut a un model urbanístic obsolet que no està al servei dels ciutadans.

En aquest escenari, la candidatura va encarar la legislatura 2011-2015, com marca el seu ADN, des de dues vessants: una, dins de la institució i l’altra, al carrer. Les prioritats han passat per donar veu, informació i capacitat de decisió a la ciutadania a través de mecanismes participatius, com les asssemblees obertes de la CUP, o l’Audiència Pública dels comptes de l’Ajuntament impulsada per acord del Ple; l’encesa de propostes retributives amb bonificacions d’impostos per a famílies amb pocs ingressos i augment de partides socials; el treball de conscienciació i redirecció de l’enfocament econòmic a la ciutat; i per últim, fent de palanca de propostes per enfortir la ciutat i controlant l’acció de govern.

“Hem donat suport i ampliat els espais de construcció crítica a Vilanova, imprescindible en moments de crisi de valors i crisi econòmica, tot posant-nos al servei dels moviments i oferint-los els recursos dels que disposem. La tasca en campanyes de defensa pels drets socials i el territori ha estat contínua, especialment la difusió arreu del procés cap a la independència, tant a la ciutat com al Parlament”, ha destacat Quim Arrufat, diputat de la CUP.

Fent balanç de l’obra de govern, “no s’han eradicat pràctiques hereves del Tripartit ni s’han solucionat dèficits històrics. De fet, s’ha mantingut pràcticament la mateixa estructura al consistori i no s’ha marcat una estratègia clara de ciutat. El govern de CIU no ha estat capaç de fer front de manera valenta a la situació de crisi i no ha prioritzat les necessitats bàsiques dels ciutadans”. Segons el regidor Marc Font, que també va afegir “en 4 anys, ha estat incapaç de solucionar amb solvència problemes que arrossegava la ciutat com algunes municipalitzacions de serveis públics, PIVSAM, La Piscina i el Parc del Garraf, l’escola Pasífae, Valoriza, Ningle o l’Eixample Nord. I només quan s’ha vist obligat – a través de mocions o per pressió popular- ha convocat a la ciutadania per consultar qüestions rellevants com el projecte de la plaça del Port, l’Audiència Pública o l’Audiència de l’Eixample Nord”.

La CUP critica “alguns tics clientelars i arbitraris” per part del govern local que ha mantingut “una postura passiva d’acceptació de propostes de l’oposició, malgrat, després no n’ha desenvolupat moltes que s’han quedat en un calaix per manca de voluntat”.

Respecte a la resta de formacions amb representació actualment a l’Ajuntament, la CUP ha explicat que va establir contactes amb PSC i ICV per bastir un possible front d’esquerres a la ciutat, però la manca d’autocrítica i la no acceptació de renúncies per part d’aquests van impossibilitar la creació de sinèrgies. Pel què fa al PP, “ni està ni se l’espera; no ha mostrat encara un projecte propi de ciutat i ha mantingut, fins ara, un fort personalisme en el seu líder, més preocupat per la seva tasca al Parlament”.

Amb tot plegat, aquesta legislatura, la CUP ha volgut esdevenir motor de propostes en diversos àmbits:

Drets socials: gestió dels pisos buits propietat d’entitats financeres i eliminació de plusvàlues als desnonats, impuls de la mesa de pobresa energètica, petició de creació del Banc d’aliments (juliol 2013), beques menjador, lluita contra l’atur.

Economia i creació d’ocupació: defensa del sector primari, foment del cooperativisme,  impuls d’un alberg municipal al Molí de Mar i plantejament de creació d’una cooperativa de crèdit i estalvi municipal.

Medi Ambient: instal•lació deixalleria al centre i de contenidors d’oli domèstic, preservació de l’Ortoll i manteniment altres espais naturals, prova pilot de la brossa porta a porta, oposició a la pista de gel, circuït de carrils bici de nord a sud,  mesures d’estalvi energètic i eliminació del Glifosat.

Participació i transparència: audiències públiques (situació econòmica de l’Ajuntament i Eixample Nord), procés participatiu plaça del port, creació de les Assemblees Municipals Obertes (AMO), impuls mesa seguiment deute i inversions, proposta pressupostos participatius, oposició als càrrecs de confiança i comissió investigació de l’IMET.

Defensa del model públic de gestió: propostes sobre el Parc del Garraf, sobresous secretaris Societats Anònimes Municipals i Organismes Autònoms, estudi municipalitzacions serveis, manteniment de la companyia d’aigües com a empresa pública i VNG aparcaments.

Cultura: impuls del Consell Municipal de la Cultura, procés de participació a la Festa Major, ampliació d’usos de La Sala.

Educació i formació: defensa del model d’immersió lingüística i de l’escola pública, seguiment del procés d’integració de l’escola Pasífae a l’escola Sant Jordi i proposta d’augment del recursos destinats a l’IMET.

Feminisme: suport a l’impuls del Casal de Dones i a polítiques encarades a visibilitzar les dones a la ciutat.

Independència i drets polítics: propostes de memòria històrica i antifeixisme, campanya 9N i propostes vàries de suport al procés i a encausats pel seu activisme polític.

Urbanisme: redacció del nou POUM, paralització de l’Eixample Nord i vianalització del carrer F. Macià.

 

Segons Marta Rius, “hem acomplert amb aquells principis bàsics amb els que ens vam comprometre ara fa 4 anys, entre ells: no duplicitat de càrrecs (el Quim va haver de plegar de regidor quan entrar com a diputat al Parlament); limitació de sous (cap dels regidors hem cobrat ni un euro per la nostra tasca) i limitació de mandats (cap de nosaltres estarà més de 4 anys a l’ajuntament)'. Els tres regidors d’aquesta legislatura s’han compromès a seguir compromesos al projecte de la CUP i amb diferents espais i moviments de lluita de la ciutat i de l’esquerra independentista. 

“Des de la CUP tenim les propostes per poder treure la ciutat i l’ajuntament de l’immobilisme en que ens trobem, per posar la institució realment al servei de tots els vilanovins, i sobretot d’aquells que més ho necessiten. De poder obrir l’ajuntament perquè la ciutadania se senti corresponsables de les principals decisions. Però tot això ho anirem desgranant durant les properes setmanes a mesura que es vagi presentant el programa polític de la CUP de cara a les properes municipals”.

La candidatura va anunciar que vol influir de manera decisiva en les polítiques municipals des d’un nou disseny de la ciutat des del punt de vista social, econòmic, urbanístic i cultural. Aposta per avançar en els drets socials bàsics, una democràcia més participativa, revertir les externalitzacions dels serveis públics. “Hem arribat a una cruïlla on hem de decidir si retornem al projecte caduc, mancat d’idees i il•lusió de les esquerres del tripartit, perpetuat per CIU, seguim amb les polítiques neoliberals de la dreta autonomista o decidim fer un pas ferm cap a la transformació de la ciutat, adoptant polítiques valentes que comencin a qüestionar dinàmiques i models injustos i insostenibles”.

La CUP ha posat de manifest que necessita de “l’autoorganització popular, de la lluita com a mecanisme d’activació de la ciutadania i de transformació per esdevenir el motor de la ciutat viva, justa, honesta, sostenible i solidària que es mereixen els vilanovins i vilanovines”.

 

La CUP ha elaborat una publicació on es fa repàs a la feina feta durant els darrers 4 anys. Clica aquí per llegir-la!