Sempre recordaré amb afecte aquell gest coherent i lúcid del Sr.
Heribert Barrera. Fa vint anys la junta directiva de l'Ateneu
Barcelonès que ell presidia em va invitar a debatre amb un prosionista
i nacionalista català de quita y pon sobre el conflicte
palestino-israelià, que aleshores, la primera Intifada palestina del
1989, estava en el seu punt més dramàtic.

EL SECRETARI DE L'ATENEU ENS CONVOCÀ tots dos per acordar els
detalls i posar un títol al debat. Suggerí La situació actual del
conflicte palestino-israelià, que el meu adversari rebutjà dient que
els protagonistes són els països àrabs i Israel i que els palestins no
són més que un ramat de beduïns. Així negava el dret a l'existència
d'un poble... El càndid secretari, pressionat per la poderosa
influència d'aquell personatge, publicà el debat amb un títol que
ometia qualsevol al·lusió a Palestina. Immediatament vaig anar a
exposar la qüestió a l'honorable Barrera que, a l'instant, pescava al
vol el que jo argumentava. Enèrgicament, demanà al secretari rectificar
el títol incloent-hi el nom de Palestina i remetre'l de nou a la
premsa. Barrera murmurà: "Si no som solidaris amb els pobles oprimits
perdrem la nostra essència de republicans i d'esquerra".

M'ADREÇO
A LA MILITÀNCIA: ON SÓN ARA aquells valors solidaris de l'esquerra
venuts pels líders que varen succeir en Barrera? Aquests creuen com
beneits que és més rendible arrambar-se a l'ombra dels poderosos
israelians que solidaritzar-se amb el poble palestí, encara que això
sigui a costa de buidar el partit dels valors d'esquerra i de
simpatitzants... Tot comença amb una senyora neocon que, per
promocionar-se a si mateixa, feia servir el nacionalisme com un clínex
i freqüentava més la COPE que el seu escó a Madrid. És sorprenent que
mentre la societat catalana i l'europea en general, segons les
enquestes, està descobrint la naturalesa feixista de l'Estat d'Israel,
els tres líders actuals d'ERC, rivals per ocupar la poltrona del
partit, menyspreen el gruix de la propalestina militància i s'apressen
a manifestar lloances prosionistes. Vegem: mentre el que es vanta
d'ésser el més independentista de tots anima els catalans a emular els
psicòpates i ultrafeixistes colons jueus a Palestina, el senyor
Puigcercós, al·lucinat pel que passava a Kosovo, diu a València que els
catalans hem de tenir com a referència i aliats Israel i els Estats
Units, és a dir, hem de construir murs, realitzar neteja ètnica, etc.,
i per acabar-ho d'adobar tot el senyor Carod lloa l'Estat d'Israel com
a exemple en matèria de tolerància i llibertat.



EL VICEPRESIDENT
DEL GOVERN CATALÀ no s'ha assabentat del que deia el premi Nobel de la
pau del 1984, el bisbe sud-africà Desmond Tutu, que assegurava que
l'apartheid israelià contra els palestins supera el que hi havia a
Sud-àfrica. El senyor Carod ho arregla tot donant als "rodamons"
palestins 400.000 €.



AMICS MILITANTS, ELS PALESTINS reivindiquen
de la comunitat internacional justícia i drets polítics i no 400.000
miserables euros donats per la Generalitat. Aquesta donació i altres
serveixen per eximir-se de responsabilitats i, a casa nostra, ha servit
perquè una dona venjativa i trànsfuga, que ara va de defensora dels
contribuents, saldi comptes amb vosaltres.



PER CERT, LA SETMANA
PASSADA ES VA organitzar un sopar míting que oferia l'ambaixador
israelià i presidia el senyor Carod. M'agradaria que algú de vosaltres
demanés al vicepresident que pregunti això a l'ambaixador de l'Estat
modèlic: amb quines raons es prohibeix, cruelment, a centenars de
palestins, malalts de càncer, sortir de Gaza per rebre tractament
mèdic? D'aquests ja han mort 258 nens amb noms i cognoms, i amb
reportatges i informacions periodístiques.

Font: http://palestina.cat