Parlem amb Raimon Ràfols Florenciano, el nou regidor de la Candidatura d’Unitat Popular a Vilanova i la Geltrú. En Rai té 28 anys, està fortament implicat en el moviment juvenil i cultural de la ciutat, és llicenciat en Ciències Polítiques i té un postgrau en Geografia, ha treballat en el camp de la docència i la investigació i en els darrers anys ha estat l'alliberat de la CUP. A l’Ajuntament s’encarregarà especialment dels temes relacionats amb l’urbanisme, el medi ambient i la mobilitat.

Parla’ns, en primer lloc, de tu mateix. Has participat –i continues fent-ho– en el món associatiu d’una manera molt activa. Com i quan comences a militar en l’Esquerra Independentista i, més concretament, en la CUP?

Sí, fa anys que estic actiu en el món associatiu perquè em ve de família i també per la mateixa idiosincràsia de la ciutat. Si tens neguits polítics i socials i ets crític i conscient de la realitat que t’envolta, et sents abocat a participar d’aquest món. He participat a La Unió, als Diables, a Can Pistraus, a l’Ateneu, a la CUP, a L'Esplai de la Geltrú... i a més llocs m’agradaria ser, però el temps és finit! I bé, la meva primera experiència amb l’Esquerra Independentista és la CUP el 2007, no vaig participar de cap altra organització abans tot i ser-ne proper. De tota manera, independentment de les estructures i organitzacions de l’Esquerra Independentista –com poden ser Arran, la CUP, els ateneus...-, qualsevol aportació que les entitats fan a la vida cultural o social de la ciutat, també té una vessant política i, per tant, d’una manera o altra, també aporta a la transformació de la realitat. Algunes de les entitats en què treballo no estan lligades estrictament a cap projecte polític però a la pràctica diària –per exemple, a Can Pistraus, quan organitzem concerts o qualsevol altra activitat- estem enfortint el teixit cultural i festiu entre les classes populars, afavorint la cultura crítica i els Països Catalans.

Amb quin esperit t’incorpores a la institució? Què t’agradaria aportar-hi?

M’hi incorporo amb moltes ganes i molta il•lusió, però també amb molt respecte per representar tanta gent, les més de 2500 persones que ens van votar, però no només aquestes sinó tota la ciutadania. Respecte també pel pes que significa aquesta vessant de l’activisme polític més institucional, que malauradament té més repercussió mediàtica que tota la feina del dia a dia que fem tanta gent des de l’activisme social i cultural. Per tant, el que voldria aportar-hi és l’experiència que pugui haver tingut, el coneixement de la ciutat, de la seva gent, i de totes les experiències col•lectives en què he participat, i els meus coneixements a nivell professional i educatiu. Però, sobretot, el que m’agradaria aportar-hi són bones idees i maneres d’organitzar la vida col•lectiva per canviar la realitat injusta en què vivim.

La renúncia del Quim Arrufat com a regidor i la teva entrada a l’Ajuntament han provocat canvis en l’organització de la Candidatura. Com ha anat? Quins canvis s’han hagut de fer i com s’han pres les decisions?

La CUP no és una persona sinó un col•lectiu. Tothom que en forma part ha d’estar disposat en un moment o altre a defensar l’assemblea a l’Ajuntament. En el seu moment, l’assemblea va decidir que el Quim era una persona vàlida per anar a les llistes al Parlament amb possibilitats d’entrar-hi. Érem conscients que això tindria una repercussió per a la ciutat. Gràcies a molt d’esforç i al suport i el treball de tanta gent, això s’ha pogut fer realitat i una persona tan vàlida com el Quim, que ha fet i farà tanta feina tant a l’Ajuntament com a la ciutat, ha entrat com a diputat al Parlament. M’ha tocat a mi rellevar-lo, fruit de tot un procés a partir d’assemblees obertes i presa de decisions col·lectives. Per tant, jo, que fins ara feia una tasca d’administratiu i de suport a la CUP, tant a l’Ajuntament com a fora, ara, per la política que tenim d’incompatibilitat de càrrecs, em toca deixar-ho per ser regidor. La tasca d’alliberat la farà una altra persona amb la mateixa filosofia: cap persona és imprescindible perquè som un moviment.

Tot i que ara entraràs a formar part del Consistori com a regidor, des de fa anys segueixes molt de prop el dia a dia de l’Ajuntament i de la mateixa Candidatura. Com veus la tasca política que es fa des del saló de plens amb la correlació de forces actual?

Des que la CUP té representació a l’Ajuntament, segueixo tant com puc el dia a dia. Conec algunes dinàmiques però segurament no puc conèixer tots els “racons” perquè hi ha moltes espais on només poden anar els regidors. La situació de l’Ajuntament des de les últimes eleccions municipals és complicada, difícil de gestionar per part de l’actual govern sobretot pel frontisme amb què es troba des de l’esquerra institucional –PSC i ICV-, que fan una oposició que nosaltres entenem poc constructiva a l’hora de gestionar una situació que, en bona part, ve donada pel deute generat durant els últims anys de govern tripartit. La conjuntura és difícil; nosaltres, des de la CUP, independentment de qui hagi fet què en el seu moment i quina part de responsabilitat tingui cadascú, sempre hem intentat aportar idees i fórmules per superar la situació actual i trencar la lògica clàssica del joc partidista: ara governes tu, ara governo jo, ara et faig la vida impossible a tu i a l’altre. Mentrestant qui pateix és Vilanova i la seva gent. Per això, nosaltres, quan ho hem cregut convenient -no ens n’amaguem-, ens hem abstingut en determinats pressupostos municipals o hem votat a favor d’algunes taxes perquè hem cregut que introduïen certes millores i progressivitat; però tampoc no ens amagarem quan haguem de votar rotundament en contra d’uns pressupostos municipals.

I el paper de la CUP, amb només tres regidors, en aquesta situació?

No és un paper molt agraït. Hi ha una pressió real forta per pactar coses i per arribar a acords per tirar endavant certes situacions límit en què es troba l’Ajuntament. Però a nosaltres això no ens provoca ni més ni menys pressió. Simplement, els nostres plantejaments i el nostre programa són els que són i intentem portar-lo a la pràctica tot i les dificultats de la situació.

En una conjuntura econòmica com la que vivim, es pot fer alguna cosa o tot es limita a intentar pagar les factures pendents?

Nosaltres entenem que la conjuntura econòmica, el context de crisi econòmica, nacional i democràtica que tenim ens permet fer Política, amb majúscules, i no reduir l’Ajuntament a un mer gestor de factures, de deute, retallades i implorar subvencions... Creiem que és l’hora de plantejar-se les coses des de l’arrel per trencar certes dinàmiques establertes, no volem sortir de la crisi fent veure que canvia tot i que en el fons no canviï res, mantenint els privilegis pels mateixos de sempre. Ja n’hi ha prou, hem de superar els valors i les lògiques d’un sistema que se li cau la màscara, on la majoria social ja veu que estem davant una estafa en tota regla... Cal replantejar les relacions de poder des de ja, volem governar-nos a nosaltres mateixos, hem d'acabar, per exemple, amb el poder increïble que té la banca sobre les persones i les institucions, i el frau de com ens roben mitjançant el refinançament que fa servir a través del deute públic (deute privat que hem convertit en públic), etc. Creiem que és un moment poc agraït per a la gestió dels serveis i de la vida diària a Vilanova però és un moment històric per plantejar canvis de perspectiva d’arrel en certs temes de la gestió pública.

Quines són les prioritats de la CUP per als dos anys que falten fins a les properes eleccions municipals?

Bé, en aquests dos anys i poc que falten fins a les properes eleccions municipals, la tasca de la CUP és, primer de tot, afrontar d’una vegada per totes el deute públic. No pot ser que gairebé un vint per cent del pressupost municipal vagi a pagar interessos i retorns de crèdits als bancs. Es tracta d’un deute en part il•legítim i que, si volem mantenir serveis, drets i qualitat de vida, no ens podem permetre que aquests diners generats amb el nostres esforç se’n vagin només a pagar als principals causants de la crisi, els bancs. La situació és insostenible. Per tant, una de les prioritats de la CUP és fer una ofensiva en aquest camp per tal d’alliberar els pressupostos municipals i l’activitat de l’Ajuntament d’aquest ofegament que pateix i pugui mantenir i millorar la qualitat dels serveis públics. Això per una banda; per una altra, consolidar el procés del Pla General, replantejar urbanísticament la ciutat. Creiem que ara, en aquest moment en què la ciutat ha parat la construcció, és el moment de replantejar-nos-ho. Vam aconseguir que s’iniciés la revisió del Pla General i per a nosaltres és molt important perquè dibuixa la Vilanova que volem per al dia de demà. Volem una Vilanova amb creixement zero, inclòs decreixement urbanísitc. No volem créixer ni un centímetre més fins que no omplim tots els pisos buits –que, en dades del mateix Ajuntament, ja són més de 1500- ni volem que es construeixi ni un pam més de territori fins que tots els barris fantasmes que tenim –Llimonet, Solicrup, Sant Jordi, la Carrerada o l’Eixample de Mar- no estiguin construïts. Per tant, ens oposem totalment -i lluitarem per evitar-ho- que l’Eixample Nord, l’Ortoll o altres sectors que avui dia són urbanitzables tirin endavant. Per acabar, la tercera gran pota és la cultura i el procés d'alliberament nacional. Creiem que hem d’empènyer al màxim l’Ajuntament i activar la ciutat per acompanyar des dels ajuntaments i des del carrer, amb tot el que tenim a l’abast, aquest procés d’autodeterminació i, per tant, de creació d’un nou estat, a Catalunya i als Països Catalans.

Òbviament hi ha moltes més iniciatives i camps que la CUP vol treballar: aprofundir en la democràcia directa, millorar el reciclatge a la ciutat, plantejar la municipalització de molts serveis bàsics, etc.

En els últims anys –particularment des de la celebració de les últimes eleccions municipals, ara fa dos anys–, sembla que s’ha enfortit el caràcter assembleari i obert de la Candidatura, amb la convocatòria d’assemblees cada vegada que s’ha de prendre una decisió important. Es mantindrà aquesta manera de fer?
El context nacional, social i democràtic en crisi en què vivim ha provocat que molta més gent s’acostés a la Candidatura, gent que, a més de participar en els actes, vol treballar i col•laborar. Tot això ho hem anat assumint amb més o menys cintura. Sobretot després de les eleccions de novembre, més de trenta persones s’han incorporat a la Candidatura per treballar en un o altre àmbit i això és un repte. La CUP no és una organització política amb una estructura fixa sinó que ens anem replantejant sovint la forma com ens organitzem per tal que tothom pugui aportar el seu temps, els coneixements i els esforços que pugui. Ho hem de consolidar sense perdre en cap moment el caràcter assembleari, encara que algú se’n rigui i ho consideri una cosa poc pràctica i que alenteix molt les coses. Pensem que arribar a consensos i parlar les coses al màxim i amb el màxim de gent possible, que no hi hagi un grup reduït de dues o tres persones que ho decideixi tot, és la manera correcta de funcionar i creiem que és el que fa que cada dia se’ns acosti més gent perquè veuen que és un projecte col•lectiu i no de les persones que l’encapçalen o la gent més visible. Hem de continuar així i ho farem, per exemple, en el cas dels pressupostos municipals, per als quals farem una trobada oberta el dia u de febrer que decidirà el posicionament de la CUP.

Hi ha qui pensa que l’entrada de la CUP al Parlament provocarà necessàriament canvis en el funcionament de la Candidatura a nivell municipal. Es diu, fins i tot, que se’n podria ressentir el caràcter municipalista. Com ho veus?

Haver tret representació al Parlament té diverses cares. Una és molt positiva: el projecte de transformació que defensa la CUP arribarà a molta gent que no coneixia les dinàmiques de treball i les aportacions que les CUP ja fem als municipis. Però això no ens farà perdre el caràcter municipalista. Hem anat a aquestes eleccions i hem tret representació perquè creiem que hem de ser en aquest procés d’alliberament nacional i, vist com s’està gestionant la crisi sempre a favor dels mateixos, hem de poder defensar els drets de les classes populars i intentar canviar aquest sistema econòmic que ens empobreix i enriqueix un grup molt reduït de persones. Creiem que no és negatiu sinó que les dues feines es retroalimenten: el que es fa a nivell municipal repercutirà en positiu en la gent que està fent feina al Parlament i el que hi fan ells ho farà en el treball al municipi. A part d’això, l’assemblea de Vilanova sempre serà sobirana. Qualsevol posició, plantejament o acció que es faci a Vilanova, ningú ens dirà des del Parlament si ho podem fer o no. Aquesta és la nostra manera de treballar; segurament, la CUP ha fet coses diferents a Vilanova que a Vilafranca, a Sitges o a Reus. Cada ciutat té els seus tempos, la seva idiosincràsia i la seva gent i hem d’actuar de la manera que considerem més adequada per assolir els objectius que ens plantegem. Per tant, no veig en cap moment que el fet de tenir representació parlamentària hagi de fer canviar la manera com hem estat fent la feina fins ara. La qüestió és avançar cap a la utopia des de tots els fronts, aprofitant tots els camps de lluita i escletxes que deixa l'enemic.