Quim Arrufat és regidor a Vilanova i la Geltrú des de 2009. A les properes eleccions autonòmiques és el número 3 de la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona, amb possibilitats reals de sortir escollit diputat. Actualment té 29 anys i treballa en projectes de turisme cultural vinculats al cooperativisme.

Quim, per què decideix presentar-se la CUP justament ara?

Doncs per dues raons de context i una de fons. La de fons és que després de les darreres eleccions municipals l'organització ha guanyat extensió territorial, estructura assembleària i vinculació amb les lluites: més de 100 regidors i 4 alcaldies, 120 assemblees locals dinàmiques, 140 casals i ateneus i uns 2.000 militants al Principat, entre la CUP i la resta de l'Esquerra Independentista, ens han permès fer reflexions més agosarades. Les dues raons de context són la necessitat d'impulsar definitivament el procés d'independència d'aquesta part del país, el Principat de Catalunya, i fer-ho aportant els valors de l'esquerra, de la democràcia real i de la justícia social. La segona raó és la crisi, que més que una crisi és una estafa, i que algú ha de qüestionar els pilars mateixos sobre els quals se sustenta per aturar tant de frau.

Frau, estafa... vols dir que no exagereu en el vocabulari?

Potser ens equivoquem, però no ho crec gens ni mica. El capital financer està ocupant les nostres institucions, està conquerint el discurs polític i està guanyant aquesta mena de guerra que ha començat contra la majoria popular d'aquest país. Si t'hi fixes bé, i mires dades i pronunciaments públics dels seus representants, no hi ha full de ruta per sortir de la crisi per part dels bancs i el poder financer. No en tenen. No saben on van. Però tenen clar que volen recuperar totes les inversions i tenen clar que, per competir ells a nivell internacional, han de seguir guanyant diners i repartint sucosos dividends entre els seus accionistes. I s'han proposat fer-ho a costa de nosaltres.

Vols dir que no és un plantejament molt negre, aquest? Qui fa això?

Fer-nos-ho pagar a nosaltres és augmentar impostos, rebaixar sous, retallar serveis, privatitzar drets socials, privatitzar l'aigua i la sanitat, prestigiar les universitats i escoles privades, fer-nos fer assegurances privades, donar amnisities al capital evadit (i per tant, corrupte). Això és el que estan fent els bancs a través de les institucions.

I què creieu que cal fer, doncs? Què proposa la CUP?

La CUP-AE plantegem que tenim davant tres grans batalles com a societat. La batalla per l'autodeterminació que ens dugui a un país independent  a través primer d'un referèndum i seguidament d'un procés constituent, on les esquerres hem de ser determinants perquè sigui un procés constituent que aspiri a una societat més igualitària, més respectuosa amb el territori i més democràtica. Això és el que nosaltres extreiem de les grans mobilitzacions del poble per la independència. La segona batalla que pensem que tenim com a societat és la social: aturar el poder financer i traçar un full de ruta sobirà per la recuperació econòmica i la redistribució justa del treball i la riquesa. I això no passa per augmentar un impost per aquí i un altre per allà a les rendes més altes. No només. Passa per atacar el cor del problema, que són els bancs i el seu immens poder. Cal una banca pública, cal recuperar totes les vivendes que estan en mans dels bancs per donar allotjament a la nostra població. Cal fixar el preu del sòl urbanitzable de forma pública, cal recuperar la gestió pública de l'aigua, cal dissenyar el mapa energètic català i ser autosuficients. Cal pensar en termes de sobirania alimentària i recuperar els sectors primari i industrial. El problema del deute il·legítim i dels bancs és el que entenem nosaltres que el poble va assenyalar clarament en aquesta darrera vaga general, i això anem a defensar. I finalment cal una revolució democràtica al nostre país. Cal capgirar les estructures de poder per exigir més transparència, més control popular, més sobirania de la gent. Això és el que entenem nosaltres que el poble va manifestar de forma clara a través del moviment dels indignats, o 15M, quan va ocupar les places d'aquest país ara fa un any i mig.

Vaja, així que la CUP és el poble?

No, no. La CUP, la seva gent, el teixit social i crític en el que es mou ella i molta més gent, ha estat enmig d'aquestes mobilitzacions que ha fet la gent senzilla d'aquest país, les classes populars. Nosaltres ens hem mirat la realitat al nostre entorn, les mobilitzacions i reclamacions socials, i la nostra capacitat organitzativa com a CUP, i hem entès que en aquesta ocasió li tocava a la CUP formular una proposta d'articulació electoral d'aquest teixit social, cultural, polític crític amb el desenvolupament actual de les coses. I aquí estem. Per donar veu al poble, del qual nosaltres només en som un bocí més.

Última pregunta: què diries a la gent perquè votés la CUP i no d'altres formacions?

La gent ha de votar amb el cap i amb el cor allò que cregui més convenient per la seva societat. Però jo diria dos arguments. El primer, que li agafo prestat a Einstein, és que la cosa més inútil en aquest món és fer sempre el mateix i esperar resultats diferents. Ja hem vist com governa el tripartit, ja hem vist com no governa CiU, ja sabem qui és el PP. Ara toca donar una oportunitat a la CUP-AE i atrevir-se així a desafiar la perillosa tranquil·litat en què està vivint la nostra classe política. I un segon argument, molt més numèric i estadístic, és que totes les enquestes d'aquesta última setmana indiquen que la CUP entrem amb uns pocs diputats, i que per pocs vots més, multipliquem els nostres diputats, de 2 a 5. Estem al llindar. Per tant, el vot útil independentista, el vot útil d'esquerres, és votar la CUP i permetre que entre 5 o 6 diputats netament d'esquerres i independentistes a l'hemicicle. A més, tot s'ha de dir, la Llei d'Hondt fa que vagin en detriment dels de CiU i PP. Coses de la matemàtica, res més, però és bo saber-ho.

Alguna cosa més?

Res més, que estem en un canvi de cicle polític i social, esperem. A les portes de la independència possiblement, però també a les portes d'una intervenció econòmica sobre les nostres finances i institucions. I cal plantar cara, al carrer i a les institucions, perquè mai més no facin el país sense els de baix, sense nosaltres, sense el poble. Per això diem que és l'hora del poble, l'hora de la gent, i no dels mercats ni de Madrid. I a més diem que no volem renunciar a res, i per això el nostre segon lema és 'ho volem tot', perquè ens hem cansat d'autocensurar-nos i de renunciar abans de lluitar. Salut!