“L’Ajuntament punxa en Cultura”

DIARI DE VILANOVA

Quim Arrufat, de 26 anys, és regidor de la Candidatura d’Unitat
Popular a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú des del passat mes de maig, quan va
accedir al càrrec per la dimissió d’Eduard Pinilla de qui, diu, estàvem contentíssims.

Amb estudis
de Ciències Polítiques –explica que li queden alguns crèdits per acabar–, és el
responsable de Relacions Internacionals del Centre Internacional Escarré per a
les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), càrrec que l’obliga a viatjar
sovint. Amb la nova responsabilitat municipal, ara haurà de reduir els seus
viatges a l’estranger. A més, realitza treballs de recerca sobre temes polítics
per a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), una tasca per a la qual, afirma,
no percep cap remuneració. Vaig rebutjar el sou que m’oferien perquè
ja en tinc un de propi i considero que ja n’hi ha prou.

Quim Arrufat ocupa el seient de regidor
a la sala de plens vilanovina des de tot just fa dos mesos. El DIARI ha volgut
copsar les impressions del regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) sobre la
ciutat, la crisi econòmica i el funcionament municipal.

–Com veu la situació econòmica? És una
crisi de sistema? Creu que anirem cap a un canvi de model?

–Hi ha dues
coses: el model i el sistema econòmics. El sistema econòmic no ha fracassat, simplement
necessita d’aquestes crisis. Després d’un període de bonança necessita
escombrar, netejar. Els diners se’ls queden uns pocs i la majoria hi perd. El
model econòmic sí que ha fracassat, no és cap novetat. Fa molts anys que ho diu
molta gent. S’ha volgut muntar un discurs al voltant de la crisi com si ningú
se l’esperés. Els que estaven a dalt ho sabien perfectament i els que estàvem a
baix ho vèiem a venir. Quantes vegades no hem protestat a Vilanova pel preu
dels pisos o pels habitatges desocupats. És una crisi totalment previsible i
que s’ha fet totalment a consciència.

–I hi haurà un canvi de model econòmic?

–Ningú l’està proposant, el canvi.
S’està actuant a la defensiva, en tots els fronts. S’estan donant diners
públics als bancs, salvant grans empreses... Però no hi ha propostes per
canviar el model de desenvolupament. Totes passen per no voler fer diners a
tanta velocitat i tenir una economia productiva que no contamini. I això ningú de
moment no està disposat a fer-ho. Però la crisi anirà a més i s’hauran de
prendre decisions forçadament.

–Sembla que no s’admeti que la crisi no és
conjuntural, sinó d’estructura.

–No es vol admetre perquè el 80% de
l’economia és especulativa, depèn dels rumors, s’ha de mantenir tot en una gran
mentida. Ningú no s’enganya. Quan el Zapatero o el Corbacho diuen que no pujarà
més l’atur tothom sap que és mentida, han de mentir perquè l’economia és especulativa.

–Davant d’aquesta situació, què poden fer
els ciutadans?

–La gent està molt preocupada per la
seva feina o per estar en atur. Crec que després ha de venir una etapa més
ofensiva, que la gent prengui consciència per tal de poder inf luir en els
matisos que prengui el model econòmic. Potser no podrem decidir el model, però
els matisos poden variar d’acord amb el nombre de gent que hi hagi al carrer i
amb quines propostes.

–Quin paper poden jugar les petites
empreses, les cooperatives o l’autoorganització?

–Aquesta és una de les claus que la gent
ha de saber identificar. Fins i tot els governs locals, de proximitat, hi
haurien d’estar treballant a fons.

–Però creu que han de ser els governs els
que es moguin en aquest sentit?

–No, quan
parlem de cooperatives o de territorialitzar l’economia, per evitar que tot el que consumim vingui de
fora, estem parlant d’iniciativa privada. No podem entendre aquest tipus
d’economia com subsidiària de l’Estat, però els governs han de preparar el
terreny perquè no hi hagi traves i fins i tot injectar-hi diners.

– I creu que a
l’àmbit local es camina cap a aquesta direcció?

–No, es fa una política defensiva. Tots
els governs locals, el de Vilanova no destaca ni per sobre ni per sota de cap altre.
A vegades tinc la sensació que des de CiU s’intenta fer veure que el govern de Vilanova
està fent coses pitjor que altres governs, jo crec que en l’aspecte
estructural, tots els governs estan fent el mateix: endeutar-se. És totalment defensiu:
estem intentant que no caiguin els fonaments, encara no hem passat a l’etapa
positiva. Vilanova té un debat pendent, quin és el seu sector estratègic? No
pot ser la construcció ni l’automòbil, perquè són sectors que punxen.

–Per a la CUP, quin ha de ser el model econòmic de
Vilanova?

–El que dèiem, treballar per la territorialització de l’economia,
en la mesura del possible que el que es consumeixi aquí es produeixi aquí, perquè
no està sortint més barat el que ve, per exemple, del Marroc. I que es promogui
l’economia cooperativa. Hi ha molta gent en treballs pocs qualificats que
podria treballar en cooperatives, que deixen tots els impostos al territori. I
això dinamitza molt l’economia. A més, hem d’intentar no captar economia subsidiària. Nosaltres som molt
crítics amb el port de Vilanova. Sobretot en el port de iots de luxe captem economia
subsidiària de molt curt recorregut. Segurament els iots paguen molt per
atracar allà, però l’activitat que generen al seu voltant és mínima. Hem de
tenir una activitat comercial potent i autònoma, no ser subsidiaris del port de
Barcelona. Aquesta subsidiarietat permanent (construïm pisos per a la gent de
Barcelona, tenim problemes amb Renfe perquè captem molta gent de fora. Això acaba
repercutint, no generes una activitat pròpia.

–Canviant de tema: quina valoració fa la CUP dels serveis que reben els
ciutadans vilanovins?

–N’hi ha un que no és estrictament municipal,
tot i que l’Ajuntament n’hauria de tenir molt a dir, la sanitat, que després
d’anys d’esquerres a l’Ajuntament i a la Generalitat no s’ha aconseguit millorar. És un
suspens absolut, és totalment vergonyós. Pel que fa als serveis municipals, jo
no suspendria els serveis educatius ni els serveis socials. Tot és millorable,
però sobretot educació en el treball (IMET, La Paperera) crec que s’avança
a bon ritme. A vegades oblidem que Vilanova no és una ciutat rica, hi ha
pobresa, i Serveis Socials i Educació es porten més o menys bé. En canvi, crec
que fa deu anys que l’Ajuntament punxa en Cultura. Deu anys o més. I no és per
mala voluntat o per desídia en la
Regidoria, sinó perquè la CulturaLa Sala,
hi va molt poca gent. Ara, l’auditori de 400 places tindrà prou programació? Es
podran omplir totes les instal·lacions? La gent de Vilanova ha perdut el costum
de consumir cultura a la seva ciutat, excepte als festivals d’estiu. La gent
associa Vilanova a temporada d’estiu i carrer. Primer s’ha de crear aquest hàbit.
Això costarà molt de recuperar. Aquí ha punxat l’Ajuntament. Els equipaments són
condició necessària, però no són la solució en absolut. no ha estat mai estratègica per a
l’Ajuntament de Vilanova. Cada vegada ens en ressentim més. Em sembla molt bé
que facin nous equipaments, com l’auditori, però no veiem cap full de ruta. No
el veiem a Neàpolis, ni a

–Què li sembla la proposta d’un nou espai
fix per als joves a la zona esportiva?

–Sembla que la proposta és fer d’obra
l’envelat desmuntable que hi havia fins ara. La programació d’hivern de
l’envelat aquest any ha punxat per totes bandes, perquè és un model agafat amb pinces.
L’envelat és un pedaç que es posa a una demanda estructural de la ciutat i que després
d’uns quants anys de funcionament perd energia. És una sala enorme, amb uns
preus que no deixen de ser cars per a les entitats de Vilanova, uns 1.500
euros. A més, no dóna gaire possibilitats de fer activitats durant el cap de
setmana. Que es faci un envelat d’obra, no servirà per resoldre la necessitat d’un
casal de joves. Servirà per salvar vuit o deu nits a l’any. No sé si surt a
compte, serà un altre equipament buit. No hi ha cap estratègia sobre el per què
i a quins públics ha de respondre. Es pensa primer en la teulada i després en
els fonaments. Ho hem vist en Neàpolis. Havien de venir no sé quantes empreses de
telecomunicacions i noves tecnologies. I hi ha el Canal Blau.

–Pel que fa a la relació de l’Ajuntament
amb les entitats, com valora la situació actual?

–No vull dir que sigui fàcil fer-ho
diferent, però crec que l’Ajuntament en molts casos aixafa el món associatiu. En
volent participar-hi o fomentar la participació, l’aixafa, perquè la voràgine del
dia a dia de l’Ajuntament no permet establir uns marcs on les entitats puguin
moure’s lliurement. El dia a dia aixafa l’associacionisme. Tinc aquesta
impressió des de fa anys i ho comprovo en segons quins consells municipals, on
molesta que l’entitat intervingui. Els diuen us
hem d’explicar aquest punt i aquest punt, i acabem la reunió. S’anoten les preguntes i a la propera reunió ja es
contestaran, si algú se’n recorda. Això aixafa les entitats. En canvi, no hi ha
altres mecanismes de participació on puguis aconseguir coses de manera ràpida,
en comparació amb altres ciutats similars a Vilanova. No es pot intervenir al
ple, si no és a través dels grups municipals, ni presentar una moció, ni fer precs
i preguntes al final. Tampoc es poden proposar referèndums, el marge d’actuació
de les entitats és molt baix i està lligat a pactar amb l’Ajuntament. Es
consulta les entitats, això sí, però no es prenen decisions bilaterals. Però
això no és participació, és porositat, cosa que és correcta, que està molt bé.
No té res a veure amb les decisions polítiques. Tot això es debatrà en els
propers mesos amb el nou Reglament de Participació Ciutadana. La CUP farà una proposta
totalment diferent a la que es vol aprovar.

–Vostès han estat molt crítics amb el
funcionament municipal. Han parlat de pactes de silenci entre el govern i
l’oposició. Però des del moment en què es presenten a les eleccions, accepten
les regles de joc d’aquest sis tema. Fins a
quin punt la CUP
és una força alternativa i té aspiracions d’entrar al govern? Se suposa que
tota formació que es presenta a les eleccions vol governar la ciutat.

–En absolut. Aquesta és una visió de
gestió empresarial de la política. No s’entén l’Ajuntament com l’assemblea dels
ciutadans de Vilanova, sinó només com a consell d’administració. I s’arriba a
aquestes conclusions errònies: que t’hi presentes no per inf luir en el consell
d’administració sinó per governar, per quedar-te la cartera gran. Nosaltres fem
una aportació positiva des de l’oposició, que no vol dir una oposició com la
que estan fent altres grups, criticar per intentar desestabilitzar el govern o
fer-lo caure. A nosaltres ideològicament no sé si ens interessa que canviï el
govern perquè sí, si no és que hi ha raons. Crec que la CUP fa una funció vital a l’oposició,
i si creix a les pròximes eleccions i pot ser clau del govern, la podrà fer
molt més, amb tota la responsabilitat que això comporta. Però podrà condicionar
molt més l’obra de govern, i crec que això jugarà en benefici de Vilanova i
d’una renovació política.

–Però sense renunciar a entrar al govern?

–Al contrari, renunciant a entrar al
govern.

–Sembla que per a la CUP els noms dels integrants a
la llista electoral no és el més important. L’Eduard Pinilla ha estat regidor
dos anys, ara ho és vostè. No creu que això els pot perjudicar en unes eleccions,
les municipals, on els candidats tenen molta importància?

–No és ben bé com vostè diu. Són
importants les persones, els noms propis que integren la candidatura, perquè
són una referència independentment de les idees. També és important el projecte
polític. Ara, que sigui indispensable que una
mateixa persona ocupi el càrrec? La pregunta la podríem fer a
l’inrevés. Ha estat beneficiós per a ERC que la mateixa persona ocupés el
mateix càrrec? Ni una cosa ni l’altra. Atesa la nostra dinàmica, bastant col·lectiva
i de connexió amb entitats, entenem que el canvi de regidor entra perfectament dins
la nostra òptica i que la gent ho entén. La gent que ens vota ho entén perquè justament
va votar una opció alternativa als altres partits, però no només alternativa per
canviar cares, sinó en la manera de fer política. La gent ha entès per què hem rebutjat
diners que hauríem pogut utilitzar en benefici propi, i que democratitzar els
càrrecs és positiu. Fins i tot reforça el nostre projecte. Evitem el perill de
les candidatures noves que els regidors s’eternitzin en el càrrec i que tot
quedi en un bluf.