La seva salut era precària en els darrers dies. Precària per la pesantor d’esperit que traginava. Res mes que la traïció de la classe política als ideals de justícia, llibertat i respecte als drets humans i col·lectius. Del nostre i de tots els pobles de la Terra. Però també per la pesantor del cos, tantes vegades reclòs als calabossos de la dictadura espanyola, tantes vegades en vaga de fam, tantes vegades en alerta per l’assetjament vergonyant d’aquesta malanomenada democràcia espanyola. Ens deixa un exemple de coratge, d’integritat moral i política al servei d’una nació esclava i d’uns ideals d’alliberament humà. Recentment fou jutjat per l’Audiència Nacional espanyola, tribunal polític d’excepció, per defensar que al País Basc existeix un conflicte polític i no pas un conflicte de delinqüència, com l’Estat Espanyol s’aferra a fer-nos creure.Xirinachs va viure fins els darrers dies lluitant contra la covardia dels líders catalans, als que anomenava traïdors. Per això, com a sentit homenatge, demanem que es tingui respecte a la seva figura de lluitador contra la democràcia espanyola i contra l’autonomia catalana, per la llibertat sencera dels pobles i de les persones. Que no quedi en la nostra historia com a poble que Xirinachs fou tan sols un lluitador antifranquista, com a molts ‘covards’ els agradarà de dir. Perquè així el confondríeu amb aquells ‘lluitadors’ antifranquistes que en la traïció de la transició hi veieren l’or negre amb el que fer-se rics. No seria just posar en el mateix cistell la dignitat i integritat moral de Xirinachs, i els ‘traïdors’ contra els quals va lluitar.En la seva nota darrera, de 6 d’agost, Xirinachs diu: una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. I nosaltres li diem: descansa en pau, els fills ho sabem. De tu hem après el valor dels principis i el valor de la seva defensa. Jo soc en vosaltres, amics! Per descomptat… 

CUP Vilanova i la Geltrú, 12 d'agost de 2007