Senyors regidors i regidores, alcaldessa, vilanovins i vilanovines,

Bon dia,
Avui prenem possessió del càrrec les persones que, en virtut del vot dipositat per 24.853 vilanovins, hem estat escollides per representar la ciutadania de Vilanova en el Ple del seu Ajuntament. 24.853 vilanovins que són molts, però són només el 52% d’aquells vilanovins i vilanovines amb dret a vot. Gairebé 30.000 vilanovins no tenen tal dret. La major part perquè són menors de 18 anys; una gran part, però, són majors de 18 anys, viuen i sospiren a Vilanova, i tanmateix no tenen tal dret.

La Candidatura d’Unitat Popular, per qui jo ara parlo, som conscients que no representem el 10% dels vilanovins i vilanovines, sinó que representem, a molt estirar, el 4 o el 5% de la nostra població. L’alcaldessa que avui pren possessió del càrrec ve avalada per 7.000 veïns i veïnes, un 28% dels vots emesos, però només un 13% de la gent amb dret a vot. I així successivament amb la resta de formacions. No hi ha cap voluntat en aquesta reflexió de desautoritzar el procés electoral ni la institució, sinó tot al contrari. Només entenent i assumint aquesta realitat, des de la profunda humilitat de saber en tot moment quant devem al poble, prestigiarem l’acció pública, l’assemblea d’electes vilanovins que és aquest Ple i la institució que és casa de tots els ciutadans de Vilanova i la Geltrú, que és l’Ajuntament.

Humilitat, doncs, i voluntat d’entendre la propietat col•lectiva d’aquesta institució, han de ser actituds marc, actituds de fons, que guiïn les reformes que, al nostre entendre, necessita fer-se la institució en relació a la seva ciutadania. Vénen temps de canvi, vénen temps de repolitització de la ciutadania, de mobilització d’idees, de recuperació de l’espai públic, d’inquietuds i temors, de valenties i d’acció col•lectiva. Vénen temps en què la gent difícilment restarà ajaguda. És la nostra impressió, és clar. Però Bertolt Brecht solia dir que ni polítics, ni filòsofs, ni científics fixaven la veritat, sinó que la veritat que roman és la que fixen els poetes. I un gran poeta nostre, Estellés, va ensumar en els seus dies temps de canvi i de sortir al carrer i encoratja la gent dient: “no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.

Humilitat, dèiem, i voluntat de diàleg, també. L’actual composició del Ple ha deixat un govern en minoria. Hom pot pensar les minories en negatiu, o convertir aquesta realitat en un revulsiu contra l’autisme institucional, contra el monòleg esquerp d’una política que parla de política entre polítics. Nosaltres, però, pensem que un govern en minoria, una societat activa i un Ple ple de diàleg pot ser també un element revigoritzant de l’àgora pública, del sentit més genuí del poder del poble, de la demo-cràcia. És indispensable, però, que la situació vagi acompanyada d’una obertura per a la intervenció i la participació directa de la ciutadania en els afers públics. Ningú no entendria, pensem nosaltres, que en els temps de canvi i d’exigència democràtica que vénen de les places públiques d’aquest país, com de les ribes de la mar que compartim amb tants altres pobles, el joc democràtic seguís reclòs en despatxos, passadissos i converses privades.

És en base a aquestes reflexions i moltes més que la Candidatura d’Unitat Popular entén l’acció política transformadora com una acció popular, del poble, no de la institució. És per això que busquem una i altra vegada el concurs de la gent en el nostre projecte, amb tot els seus defectes i les seves virtuts. I és conseqüència també d’aquesta cerca que la CUP hem recollit la voluntat dels nostres votants i en aquest Ple d’investidura ens hem votat a nosaltres mateixos. La gent ens va demanar compromisos ben clars en la nostra acció política. Tacticisme 0: estratègia tota. Pactes de dubtós compliment 0, proposta política tota. Converses en despatxos 0; transparència i debat públic tot. I així ens presentem avui en aquest Ple. Preparats per quatre anys de feina, d’oposició constructiva, de debat públic, de diàleg.

Aquest Ajuntament, a banda de les majories i minories al Ple, enceta avui un mandat difícil, marcat per una situació econòmica desastrosa, però marcat sobretot per una realitat institucional feble. 32 anys després de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments, després de 40 anys de dictadura, podem fer un balanç crític sense vergonya i sense voluntat d’ofendre ningú: quina força té la democràcia per revocar un sistema econòmic voraç amb els seus ciutadans i amb el nostre territori? quina força tenen les institucions democràtiques, les municipals i la resta d’institucions per governar un món en mans de bancs i especuladors? Qui és amo dels nostres destins col•lectius? Aquestes són les qüestions profundes que estan darrere de preocupacions contemporànies com la famosa desafecció política.

Els darrers 12 anys hem tingut un Ajuntament amb ingressos i capacitat pressupostària suficient per fer acció i gestió política, inversió pública i transformació de l’entorn físic dels nostres carrers i ciutats. Aquest proper mandat, però, serà el mandat de la ressaca de l’era de la construcció. L’Ajuntament de Vilanova té pocs recursos, té prohibit seguir endeutant-se i haurà de retornar els propers anys xifres considerables als bancs i caixes. Superiors, en tot cas, al 10% del seu pressupost ordinari. Austeritat, doncs, i enginy per fer acció política amb pocs recursos i optimitzar els equipaments, les idees i les energies de la ciutat. Aquestes guies, a més de la humilitat i el diàleg, marcaran per força els propers quatre anys.

La Candidatura d’Unitat Popular, amb un pes més que relatiu, sense treure-li importància, però relatiu, de tres regidors i 2.500 vots que li han donat suport, pren el compromís expressat en campanya electoral i ratificat en l’Assemblea Popular realitzada els dos darrers diumenges, de transformar els anhels de canvi social i polític de sectors cada vegada més grans i conscients de la nostra societat, i fer-los efectius dins i fora de la institució, al carrer i a l’Ajuntament. Animem, per tant, també la ciutadania a no quedar-se a casa, a no limitar-se a criticar com a consumidors de drets, merament reactius o exigents segons paràmetres de cultura de mercat, sinó a fer-se seu l’espai i els debats públics, a sortir al carrer, a comprometre’s col•lectivament pel canvi i la transformació social, a entendre que res no es dóna ni s’ha donat mai de forma gratuïta i a qüestionar-se, sempre i tothora, si és aquest el món que ens toca viure o hi ha un món millor, un altre món possible, per construir.

11 de juny de 2011
Vilanova i la Geltrú, Països Catalans