Tribuna publicada al Diari de Vilanova el passat divendres 26 de juliol sobre els casos de violència de gènere viscuts a la nostra vila i el tractament informatiu realitzat

Des de l'Esquerra Independentista ja fa temps que ho venim dient una vegada i una altra, escrivint, cantant o clamant: “Cap agressió sense resposta!”. Davant els penosos fets ocorreguts a Vilanova i la Geltrú, la CUP vol respondre-hi perquè cada agressió suma; les agressions sexuals no són fets aïllats ni els hi podem donar aquest tracte, atès que són la punta d'un gran iceberg ocult i amagat. La crua realitat ens demostra que les dones seguim trobant-nos en una situació de submissió que podem detectar en molts àmbits de les nostres vides, especialment quan fem referència a casos d'assetjament i violència sexual masclista.

Des de la Candidatura d'Unitat Popular, considerem que el tractament de la informació que han fet alguns mitjans de comunicació, intentant atenuar i aïllar els fets ocorreguts a la nostra vila per tal de relativitzar un dels grans problemes amagats a la nostra societat, com és el sentiment d'indefensió de moltes dones generat pel tracte que reben de les seves parelles, no és el més adequat: les agressions verbals, les proposicions forçades, les mirades i els comentaris irrespectuosos o intimidatoris, són agressions quotidianes davant de les quals poca gent diu res. És precisament aquesta normalització la que permet que alguns individus arribin a la violació, l'extrem més greu d'un problema que clava les seves arrels al nostre comportament diari.

És cert que aquests casos de violència sexual ens han d'alertar però, igualment, aquesta alarma ens ha d'ajudar a tenir suficients energies per a combatre la submissió i no anar amb por per la ciutat. Al cap i a la fi, són molts aquells que, malauradament, aprofiten aquests successos per a oferir discursos xenòfobs que l'únic que pretenen és crear una alarma social negativa, passiva i desinformada.

Des de la CUP, volem demanar un exercici de sentit comú: el problema, o allò que ens ha d'alertar, no és l'origen d'una persona, sinó el tracte i els rols sexistes establerts que encara es perpetuen a la nostra societat; una xacra que s'evidencia quan surten a la llum casos que, aleshores, ens sorprenen i alerten: “com poden passar coses així!”, oblidant que fa dos dies havíem sentit com el veí de dalt cridava la seva dona...

Creiem que de tota aquesta problemàtica se n'han d'extreure varies conclusions: les dones continuem vivint en situació de submissió, silenciades i amagades; hem de canviar mentalitats i educar els més petits de casa en el respecte i bastir-nos de mecanismes per ajudar les dones en risc que, fins i tot, se senten culpables. La violència física és l'exteriorització d'una violència psicològica devastadora. Hem d'exigir respecte i, per sobre de tot, denunciar i respondre cada agressió.