Després que la nostra ciutat gaudís de múltiples
cinemes i teatres durant gran part del passat segle XX, l’especulació
urbanística i l’esclat de la bombolla immobiliària, el gir copernicà de la
“cultura de masses” que ha ampliat de manera considerable el ventall de l’oci i
l’aparició de nous suports tecnològics audiovisuals, han erosionat l’existència
d’equipaments culturals d’aquestes característiques al centre de la ciutat. De
tota manera, no hem d’amagar que les causes d’aquesta precarietat cultural no
ha estat un fenomen exclusiu de la capital del Garraf, sinó que s’ha estès
arreu, com si el desenvolupament de certes polítiques públiques i de la societat
de consum globalitzada tendissin a homogeneïtzar la quotidianitat als nostres
carrers sumint-nos en un estat d’alerta cultural.

Quant
al cas estrictament vilanoví, sembla que l’existència de nous equipaments
culturals com La Sala o el Teatre Principal, a punt de ser obert novament
després de més de quatre anys de reformes, i la planificació futura d’altres
iniciatives culturals públiques com la construcció d’un nou auditori al costat
del Conservatori Municipal obren una escletxa d’il·lusió per a la cultura
vilanovina. La il·lusió, de moment, tan sols es de caràcter formal: al cap i a
la fi, caldrà treballar de valent per omplir de continguts aquestes
instal·lacions i garantir l’accés a la cultura a tota la ciutadania. L’objectiu
és, sense cap mena de dubte, ambiciós: fer de la població vilanovina una
població culta, crítica i formada culturalment.

Aquesta
nova etapa del Cinema Bosc gestionat municipalment, amb un lloguer simbòlic i
la cessió de les vendes de begudes i alimentació a mans del propietari del
immoble, restaurarà, com dèiem, una mancança al centre de Vilanova i la Geltrú.
Fins ara, els entusiastes del cinema s’havien de traslladar a la perifèria de
la ciutat per gaudir de sessions de cinema: bé optant per les sales de cinema
de l’empresa Lauren Garraf, bé acontentant-se amb l’exhibició puntual del
“Documental del Mes”  i alguns festivals
de curtmetratges a l’espai Neàpolis. Ara, novament, el cinema recupera un espai
de centralitat a la nostra vila i caldria que tots, administració i públic, trobéssim
el millor camí per fer d’aquesta nova singladura un projecte viable i
enriquidor.

Des
de la Candidatura d’Unitat Popular creiem que l’aprofitament de quatre de les
cinc sales del cinema Bosc pot contribuir a satisfer una oferta cultural i
cinematogràfica per a tots els públics. D’igual manera, però, considerem que el
Cinema Bosc, com a equipament gestionat amb pressupost municipal, hauria de
garantir alguns aspectes que a hores d’ara estimem ineludibles:

 
-         
Si bé entenem que per garantir la viabilitat del projecte
i la programació de pel·lícules en cartellera i de qualitat l’entrada ha de ser
de pagament amb un preu raonable i popular (entenent que cal considerar el
cinema un bé de primera necessitat cultural, i no pas un luxe prohibitiu),
estimaríem oportú obrir tot un detall de descomptes a alguns sectors de la
població tals com estudiants, aturats, majors de 65 anys, usuaris de les
biblioteques municipals, etcètera.

 
-         
Igualment, però, a l’hora de considerar el cinema Bosc
com un equipament cultural de gestió municipal, creiem necessari que es
materialitzés la possibilitat d’establir franges horàries o determinats dies de
la setmana en què la programació cinematogràfica fos gratuïta: ens referim a
apostes tradicionals com el “Documental del Mes”, “Filmoteca de Vilanova”, o
d’altres que serien una novetat com cicles de cinema temàtic, sessions de
Filmoteca, o la recuperació de títols que ja han passat per cartellera i han
assolit èxit de crítica i públic, etcètera.

 
-         
Obrir la programació del cinema a la col·laboració
d’entitats de la ciutat que vulguin organitzar cicles de cinema, o cinefòrums,
i consensuar un mètode de treball per coordinar les peticions de les entitats.

 
-         
En el mateix sentit, però des del punt de vista de
l’exhibició, obrir la programació de cinema a col·lectius de la ciutat que
hagin estat creadors de curtmetratges, ficcions i documentals, amb l’objectiu
de projectar públicament la tasca dels vilanovins i vilanovines
implicats/implicades en la producció cinematogràfica o en el camp del reportatge
periodístic.

 
-         
Traslladar al cinema Bosc els diferents festivals de
curtmetratges que anualment s’organitzen a la ciutat.

  -           Garantir la projecció de pel·lícules produïdes i/o
rodades als Països Catalans en llengua catalana, com una manera d’estimular i
projectar l’ús social de la nostra llengua en l’àmbit cultural en general, i
cinematogràfic en particular.  

-         
Garantir la programació de pel·lícules doblades en català
o, en el seu defecte, subtitulades en llengua catalana.

-         Endegar cicles de cinema infantil en català com una
manera eficaç de crear i/o consolidar l’hàbit d’anar al cinema.

  Des de la CUP, entenem la
reobertura del cinema Bosc sota gestió municipal com una gran oportunitat que no
podem desaprofitar.