En el Ple del dia 14 de setembre, la CUP va presentar una moció per tal de fer una reforma mínima urgent a l’espai central de les pistes d’atletisme, atenent l’estat lamentable del camp on juguen i entrenen els diversos equips del SEL Vilanova, el club de rugbi de la ciutat. La petició anava encaminada, bàsicament, a l’aplanament del terreny de joc i a la retirada de pedres i altres materials que, ara per ara, posen en perill la integritat física de jugadors i jugadores. La resposta del govern –en boca de la regidora d’Esports, Blanca Albà– va ser que no era possible fer una reforma d’aquest tipus (literalment, “tenim uns informes tècnics que ho desaconsellen”) i que ja disposaven d’un pressupost que calculava el cost de la reforma necessària en gairebé 100.000 euros. Aclaria, a més, que no hi havia finançament per a l’obra. Tot i això, la moció es va aprovar amb els vots de la CUP, ERC, Som VNG i, en l’últim moment, del PP.

Dos dies després, des de la CUP, es van demanar a la regidora el pressupost i els informes de què havia parlat al Ple. La resposta va ser immediata: “Demano que t’ho preparin i t’ho enviem.” El 28 de setembre, en Comissió Informativa, el regidor de la CUP torna a demanar els documents. La resposta, sorprenent: “No hi ha cap problema per al pressupost; l’informe l’estem acabant de preparar perquè no tenia forma d’informe”. A la Comissió Informativa següent, el dia 26 d’octubre, la regidora presenta el retorn de la moció, amb els mateixos arguments exposats a Ple: no és possible fer una reforma mínima com la que demanem sinó que aquesta hauria de ser integral, tot i que no hi hagi diners per tirar-ho endavant. Reitera que hi ha un pressupost i un informe tècnic… però continuen sense aparèixer.

El dia 28, la regidora envia un pressupost que valora la reforma que caldria al terreny de joc en 96.665,19 euros. I l’informe tècnic? De moment, res de res. Finalment, després de tornar-lo a demanar, arribarà l’endemà, el dia 29 d’octubre, sis setmanes després que la regidora parlés al Ple de l’existència d’aquest informe.

Es tracta d’un document de dues pàgines sense data, sense signar i sense capçalera (no sabem, per tant, ni qui el redacta ni quan ni en nom de quina empresa o institució) que, a part d’explicar la història del terreny, conclou que el més recomanable és la construcció d’un nou estadi quan es disposi del finançament necessari. De motius per no eliminar pedres i tapar els forats amb uns quants camions de terra, cap ni un.

Aixo sí, en el cos del missatge amb què s’envia l’informe, un advertiment: “Penseu que no son (sic) documents públics, ni el pressupost ni l'informe que ara et passo.” I visca la transparència! Un informe sobre una instal·lació esportiva convertit en secret d’Estat. No fos cas que algú s’atrevís a dir que l’informe no informa ben bé de res.

I mentrestant… res: alguna reunió per posar de manifest les bones intencions del Govern, jugadors i jugadores patint per no prendre mal per l’estat lamentable del terreny de joc més que per la duresa del joc i cap mena d’intervenció al camp.