No és massa complicat adonar-se’n que som una capital de comarca sense hospital comarcal. Sí que el nostre hospital és de la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat, però no és el tipus d’hospital comarcal que nosaltres (llegiu ciutadans de Vilanova i la Geltrú) volem.



Va signar-se el Pacte de Ciutat en el qual el Departament de Salut de la Generalitat es compromet a millorar la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat. Això es tradueix amb la construcció d’un hospital de proximitat i la del tercer centre d’atenció primària. Tot i que aquest tercer centre serà pioner per les seves característiques al integrar salut i serveis socials, el nom d’hospital de proximitat no ens ha de portar a conclusions errades. Tindrem un nou hospital, sí, però no hi haurà hospitalització, aquesta es continuarà fent a l’Hospital-Residència St. Camil.



Per motius que desconeixem, el Departament de Salut de la Generalitat va repartir les competències entre els dos hospitals de la comarca: St. Antoni i els Camils. Com ja hem dit, desconeixem què va motivar un repartiment absurd que deixa la capital de la comarca sense hospitalització d’aguts, maternitat, quiròfans (els dos que ara tenim són per a intervencions ambulatòries). Ara aquests recursos els hem de trobar als Camils, on els padres camilos encara hi tenen un pes important i on els lavabos estan molt lluny de ser aptes per a persones amb processos aguditzats i mobilitat reduïda (proveu a entrar amb un caminador als lavabos de les habitacions individuals o entrar a la meravellosa banyera quan aixecar la cama per fer un pas ja és tota una fita).



És viable “deixar en mans” d’una ordre religiosa els afers sanitaris? En èpoques passades segurament no es podia concebre un hospital que no fos portat per ordres religioses, però en ple segle XXI això no sembla tenir gaire sentit. La ciència avança, i amb ella la medicina. Què passa quan aquests avenços topen amb la moral de l’esglèsia?

Necessitem un hospital independent d’ordres religioses, necessitem una infraestructura pensada pels malalts que han d’ocupar les seves habitacions. No n’hi ha prou en invertir en reformes als Camils.



La població de la comarca creix, d’aquí no res un hospital serà insuficient (hi ha vegades que ja ho sembla), demanar un hospital a Vilanova no és cap bestiesa. Som la capital, i la població del Garraf que més ha de crèixer. Ens alegrem molt que la Generalitat tingui previst concedir-nos la gràcia d’un tercer centre d’atenció primària i d’un hospital de proximitat, però el nostre tripartit no pot explicar al recentment format govern d’Entesa que aquestes infraestructures no són les úniques que precisem? No pot el nostre govern municipal reivindicar l’HOSPITAL que la nostra vila necessita? O millor encara: no pot el govern fer causa comuna amb l’oposició per reclamar el que ens és necessari?



La salut és un assumpte prou important com per demanar als nostres polítics que s’oblidin per un moment de dretes i esquerres, de bons o de dolents, de millors i de pitjors. Perquè la salut és cosa de tots.