Analitzades al detall les “Bases per a la governabilitat de Vilanova i la Geltrú 2015-2019”, queda encara més clar que el pacte entre CiU i PSC respon més a la voluntat dels dos partits de seguir manant que a les necessitats dels vilanovins. Sense que amb posterioritat a les eleccions municipals cap de les dues formacions fessin un mínim d’autocrítica sobre la pèrdua de suports, que ha fet que per primera vegada la suma de les dues sigui inferior al quaranta per cent dels vots, el pacte de govern sociovergent tampoc recull una determinació clara de les polítiques a seguir els propers anys. La indefinició, manca de concreció i importants contradiccions són el fil conductor del document de governabilitat sociovergent.

Destaca en primer lloc l’absència d’un dels problemes que més afectaran les finances de l’Ajuntament els propers anys, l’endeutament municipal. En els següents pressupostos el retorn del deute s’endurà vora el vint per cent de la despesa, i sobta que en cap dels cinquanta-dos punts no es mencioni ni una sola vegada com s’afrontarà aquest problema. Tot i que es tracta d’una declaració d’objectius, i per tant és normal que hi hagi certa indefinició en les propostes, tampoc s’hi detecta una voluntat ferma de trobar una solució al tema de la Platja Llarga, donant per fet que no hi ha cap possibilitat –és a dir, cap interès- en arribar a un acord fora de la planificació de l’Eixample Nord. Per bé que, en canvi, el mateix document diu que aposta per “limitar el creixement” de la ciutat.

A nivell general, es tracta d’un document de mínims sense cap ambició ni projecció de futur, que no intueix un canvi o reenfocament de les estructures municipals davant d’una situació excepcional. La insistència en el “manteniment” d’equipaments públics (el Casal Municipal d’avis, l’Escola de Música, l’Escola Municipal d’Art i Disseny, el Conservatori Municipal, etcètera) enlloc de tranquil·litzar-nos, ens fa pensar que aquests equipaments estan en perill. Fins a 7 punts tenen com a objectiu mantenir equipaments ja existents. En aquesta línia, apareixen algunes mesures que es donen per descomptades, com ara el suport a la immersió lingüística, el manteniment i neteja de la ciutat o el suport a les associacions i entitats. D’altres, com la reclamació del Nou Hospital o la rebaixa del peatge de l’autopista C32 i la millora del servei de Rodalies són greuges històrics de la ciutat i de la comarca, que demanden un grau de col·laboració entre municipis absent d’aquestes bases.

La imprecisió i la vaguetat de les propostes exposades és tal que confirma la voluntat de les dues forces de manar per manar al preu de defensar un projecte de ciutat que és poc més que un model de gestió purament administrativa. Ho demostra el fet que tant a PSC com a CiU els hi sigui indiferent manar junts o fer-ho amb la CUP, a qui les dues forces van manifestar el seu desig de pactar-hi. La CUP defensa un projecte de ciutat transformador que va més enllà de paraules grandiloqüents com “sinergia”, “responsabilitat” i “transparència” i té una posició molt definida dels temes importants de la ciutat, inclòs el dret d’autodeterminació que el document no recull en cap moment.

La CUP, davant d’aquesta proposta política, exercirà una ferma oposició en clau de plantejar mesures i propostes valentes que permetin donar sortida a una situació excepcional que no pot ser superada amb el continuisme i les polítiques dels darrers anys. En aquest sentit, la CUP de Vilanova ja ha anunciat que al primer Ple presentarà una moció per tal de tirar endavant una Auditoria del Deute per tenir una radiografia mil·limètrica de la situació econòmica de l’Ajuntament com a punt de partida per plantejar solucions i cintura per capgirar les prioritats de l’Ajuntament en favor de les classes populars. Durant els primers mesos del mandat també presentarà un seguit de propostes en favor de la democràcia directa, la creació de nous instruments financers, la pesca i l’agricultura, mesures per dinamitzar els solars i espais buits de la ciutat, impulsar el turisme mitjançant la creació d’un alberg al Molí de Mar o la creació d’una Oficina municipal d’atenció als afectats per la crisi.