El passat dilluns 15
es va celebrar a la
Sala de Plens de l’Ajuntament de
Vilanova el segon acte, anomenat Pressupostos 2009, d’una actuació teatral que
ja va començar el passat mes de novembre amb l’aprovació de les Ordenances
Fiscals. Els actors encarregats d’interpretar l’obra van ser el PSC i CiU, com
a protagonistes d’una història d’amor. Cal fer esment també dels dos actors
extres que van aparèixer fugaçment, anomenats ERC i ICV.

Després
d’assistir-hi i dir-hi la nostra, des de la Candidatura d’Unitat Popular podem afirmar que la obra va ser d’un pèssim nivell.

Deixant analogies i
metàfores a banda, un cop aprovats els dos documents de caire econòmic més
importants per al nostre municipi, cal extreure’n conclusions.

 

Enguany teníem molt
clar que els pressupostos havien d’intentar frenar al màxim l’impacte de la
crisi sobre tots els ciutadans. En moments difícils com els que estem vivint
ara mateix és imprescindible que des de les institucions públiques es doni el
major marge de cobertura als ciutadans que més pateixen. Malauradament però, en
l’aprovació de les Ordenances Fiscals es va viure una situació totalment
contrària. L’impost local més important l’IBI, també anomenat contribució, va
patir una modificació que va donar lloc a uns estalvis d’un 60% en el rebut
d’aquells que tenen un immoble amb més de 300.000 euros de valor cadastral, o
el que és el mateix, per aquells que més tenen i que són un molt reduït tant
per cent de la població. En canvi, per la gran majoria de Vilanovins (aquells
que tenim un immoble per sota dels 150.000 euros de valor cadastral) el rebut se’ns
rebaixa un 20% tan sols.

 

Com pot ser això?
Com és possible que les famílies que més pateixen se’ls rebaixi una tercera
part menys en els seus rebuts del 2009 que no pas a aquells que viuen en
àmplies cases i xalets? En la nostra intervenció en el Ple vam posar de
manifest aquest sense sentit i vam donar l’alarma davant d’un fet del tot impensable,
que en èpoques de crisi es beneficiï a les capes altes de la població.

 

La resposta que vam
obtenir fou clarificadora de fins a quin punt la política passa molts cops per
sobre dels interessos dels ciutadans: la reducció discriminatòria en qüestió,
va ser aprovada pel l’equip de govern com a condició al suport de CiU a les
ordenances i pressupostos. I això que l’actual govern s’autoanomena
d’esquerres.

 

Un altre cop més, la CUP
ens vam quedar sols defensant el que creiem que era una gran injustícia pels
vilanovins, mentre l’equip de govern es defensava al·legant que potser no ho
veien del tot correcte però que quan fas política ja se sap; alhora que CiU es
ventava d’haver aconseguit introduir aquesta mesura en el seu acord entre
govern i oposició. Val a dir que va ser l’únic punt que va exigir com a
condició.

 

 

Per tant, les
ordenances fiscals es van aprovar amb el vot favorable de l’equip de govern i
CiU (22 vots) mentre que la CUP i el PP hi van votar en
contra (3 vots).

Aquestes ordenances
incloïen augments d’impostos i taxes al voltant d’un 4%. En relació amb aquest
fet i seguint amb l’argumentari de la mala resposta davant de la crisi de
l’equip de govern, també vam mostrar el nostre malestar davant del fet que tots
els impostos o taxes que guarden relació amb la construcció o amb l’activitat econòmica
no augmenten, mentre que tot el que grava les accions dels ciutadans
s’incrementen sense excepció. Sense treva. Una altra demostració que al nostre
consistori hi manca sensibilitat envers els temes que ens afecten dia a dia als
ciutadans.

 

 

 

Entrant ja a valorar
els pressupostos pel 2009, els valorarem de la mateixa manera que varem fer-ho
al Ple del passat dia 15. Per un cantó en fem una valoració tècnica, mentre que
per l’altra valorem l’aspecte formal, o el que és el mateix, quan se’ns
presenten i en quines condicions.

 

Els pressupostos
per l’any proper evidencien un cop més, un desequilibri entre els
ingressos  i despeses corrents. Aquest
fet es veu encara més afectat enguany per la disminució considerable dels
ingressos procedents de la construcció. La conseqüència és una gran dificultat
per a donar cobertura a les despeses amb els ingressos de que disposa
l’Ajuntament. És per aquest motiu que no sobre ni un euro de l’activitat
ordinària de l’Ajuntament que es pugui destinar a finançar les inversions que es
fan a la nostra vila. Per això estem condemnats a endeutar-nos any rera any,
com a única via per a mantenir el nivell d’inversions.

El resultat de tot
plegat és una bola que cada any es va fent més grossa, amb més interessos i més
quantitat de préstecs que retornar i que, a la vegada, necessita d’altres
préstecs per a poder retornar els ja demanats. Tan sols ressaltar que el nostre
Ajuntament s’està acostant als límits màxims d’endeutament permesos als
municipis a passos de gegant.

 

Un altre símptoma
de l’escanyament que pateixen les finances municipals ha estat la poca resposta
en partides socials tals com els ajuts econòmics, que de ben segur prendran
molta més importància que la que se’ls hi ha atorgat per part del govern i CiU.
Tan sols s’ha incrementat la dotació en 50.000 euros, que no signifiquen ni 1
euro per habitant. A més, despeses com cooperació (recursos que es donen a ong’s
per a projectes al Tercer Món) s’han hagut de reduir, donat que ha estat
impossible mantenir el mateix nivell de despesa que els anys anteriors.

 

Per
altra banda, ens veiem obligats a parlar sobre les formes i condicions en que
se’ns presenten aquests pressupostos. De la mateixa manera com ja en vam fer
esment l’any passat, tornem a posar de manifest que existeix un greu problema
de formes i terminis en que els grups municipals rebem la informació. De cap
manera podem acceptar que els pressupostos es lliurin als grups de mica en
mica, un capítol per aquí i un altre per allà, i que tota la informació
disponible hi estigui 3 dies abans del Ple. Informació disponible que no vol
dir sencera, perquè trobem a faltar més informació com els pressupostos de les
SAMS municipals, el document que mostri el pressupost consolidat desglossat per
capítols i àrees, la memòria i l’informe econòmic-financer per exemple.

Estem
convençuts que aquesta manera d’actuar no és ni de bon troç la correcta, no és
gens transparent i no fomenta en absolut el debat ni la participació ciutadana.
Per tots aquests motius creiem del tot necessari que enguany totes les forces
municipals treballem en la confecció d’un document que ordeni el lliurament, la
informació i els terminis en els quals s’ha de publicar cada pressupost, prèviament
a la seva aprovació. Una possible proposta podria ser per exemple, que tinguem els
pressupostos sencers sobre la taula 3 setmanes abans de la celebració del Ple. Evidentment
aquesta és discutible, però el que és indiscutible és que la situació actual no
es pot tornar a repetir. En cas contrari, si es tornés a donar el que hem patit
els dos darrers anys, la
CUP anirem una mica més enllà.

De
forma paral·lela a aquesta línia de treball, anunciem també que demanarem que
s’encarregui un estudi sobre la viabilitat de inserir la fórmula dels
pressupostos participatius dintre del nostre consistori. Els pressupostos
participatius no són res més que fer participar als ciutadans, entitats i
associacions en la confecció d’una part dels pressupostos, fent-los decisius en
partides tals com inversions, per exemple. Des de la CUP
hi creiem plenament en aquesta fórmula. Una proposta que de ben segur ajudarà a
salvar, la cada cop més gran, distància entre ciutadans i polítics, i que ja
practiquen o estan en vies de practicar-ho varis municipis del nostre pais com
per exemple el Figaró, Torredembarra, Vilafranca del Penedès, Sabadell, entre
d’altres.

 

I
per finalitzar, i en la línia del nostre discurs que seguim mantenint, anunciar
la nostra intenció també, que es realitzi una auditoria dels comptes municipals
cada quatre anys, o el que és el mateix un cop per legislatura, que podria
coincidir en el darrer any d’aquesta. Simplement per a comprovar l’estat de les
finances municipals i oferir d’aquesta manera als successius governs que
vinguin independentment del seu color, uns comptes clars.