ARE: un procés estrany




Algun
dia podrem saber tota la veritat sobre l’ARE planificada a Vilanova, que, si
tot va bé, finalment es retirarà. Per a qui no en sàpiga gaire exposarem breument
els antecedents: el govern de la
Generalitat de Catalunya va aprovar a l’octubre de 2007 un
Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, entre elles es contemplava
l’elaboració d’un conjunt de plans directors urbanístics que permetria el
desenvolupament d’Àrees Residencials Estratègiques (ARE’s) a bona part de les
principals localitats de Catalunya. Ras i curt: la Generalitat s’assignava la possibilitat de qualificar sòl
per a ús residencial, incomplint l’autonomia municipal en aquest àmbit.








El
febrer de 2008
un comunicat de premsa de la Comissió d’Urbanisme de
Catalunya és el tret de sortida per l’elaboració dels plans directors,
donant
com a resultat un total de 100 ARE’s en 86 municipis. Una d’elles cau a
Vilanova i la Geltrú, a la zona de l’Eixample Nord. En aquesta primera
etapa, el consistori
de Vilafranca del Penedès, afectada amb dues ARE’s, en retalla una
després de
negociacions amb la Generalitat. També Sitges,
per parlar de ciutats properes, aconsegueix la retirada de l’ARE que
se’ls
havia assignat.





Què
fa, mentrestant, el govern vilanoví? Romandre en silenci.





Més endavant, a l’octubre d’aquest
any, s’aproven, a falta de les al·legacions finals, els plans directors
urbanístics, inclòs el del Penedès-Garraf, mantenint les dues ARE’s
mencionades: una a Vilafranca (Les Bassetes I) i una a Vilanova (Entre
Torrents).





Fet públics els documents, des de la CUP
comencem a estudiar-los i analitzar-los, per treure’n conclusions. A principis
de novembre fem una roda de premsa en la qual donem la nostra visió sobre
l’ARE, que és negativa. Al mateix temps, publiquem el text a la pàgina web on
queda palès el nostre rebuig. Els arguments han estat repetits i es resumeixen en
diferents criteris: per una banda, l’oposició a perpetuar un model econòmic
basat en la totxana i l’especulació urbanística. Això no significa, en cap cas,
que no siguem partidaris de la inversió pública, com és obvi. Hi ha moltes
maneres de procurar llocs de treball, però no necessàriament han de
salvaguardar els interessos privats d’empreses puntuals.





En segon lloc, l’excés de sectors en
desenvolupament (Llimonet, Eixample de Mar, Sant Jordi, etc...) i la manca
d’una política d’habitatge a mitjà i llarg termini, que es fa visible en l’inexistència
d’un Pla Local d’Habitatge a Vilanova i
la Geltrú. En fi, aquests són uns dels arguments que, de manera ponderada i reflexiva,
van sortir a la llum i que si algú vol veure en profunditat, es poden llegir aquí.





Comencem a xerrar
amb altres grups municipals per recollir la seva opinió i també fem una ronda
de trobades amb associacions de veïns i entitats per informar-los del tema. La
percepció que en tenim és propera a la nostra manera de veure-ho i per això ens
disposem a preparar un llistat d’al·legacions, que es poden presentar fins el
dia 15 de desembre.





El tripartit vilanoví no deixa veure
les seves intencions i no fa cap tipus de comunicat de premsa ni de
posicionament polític.





La sorpresa arriba quan, una setmana
abans del ple, CiU fa pública una moció segons la qual el govern vilanoví, junt
amb CiU, demanarà la retirada de l’ARE.





Curiosament, en moltes ocasions el
govern local ha desactivat les nostres propostes i mocions degut a què no han
passat pel filtre de les comissions informatives. És a dir, se’ns ha acusat de
posar temes sobre la taula sense parlar-los abans amb la resta de grups municipals.
I resulta que el tripartit decideix, una setmana abans del ple, presentar una
moció que tracta un tema tan important i complex com la construcció d’un barri
nou a la ciutat (estem parlant de vora 900 habitatges) sense comentar-ho ni tan
sols amb la única formació política que fins al moment s’hi havia posicionat en
contra.





Un dels seus motius per la retirada
és que “una operació urbanística d’aquestes característiques demana un gran
consens ciutadà difícil d’assolir en els terminis previstos”. Afegiríem:
tanmateix no hi ha cap voluntat d’assolir aquest consens.





Hi ha dues lectures que en podem
extreure: a) la intenció d’aïllar políticament
la CUP;
i b) l’ajuntament ajorna la decisió d’abordar l’eixample nord per qüestions
conjunturals (principalment econòmiques) i no de fons.





El ple del dia 15 de desembre l’observem amb
decepció. L’alcalde, en cert moment, en un al·legat final dedicat exclusivament
al regidor de
la CUP durant prop de quinze minuts, acusa a la CUP
d’haver encetat la campanya de sensibilització sobre l’ARE quan ja se sabia que
el govern dubtava del tema. Lluny de l’autocrítica i de l’anàlisi, el govern
vilanoví ha perdut certa perspectiva i sobretot ha perdut les formes de
respecte més elementals cap a un regidor que representa un bon nombre de
vilanovins/es.





És una llàstima que se’ns faci
protagonistes d’aquest tipus d’actituds. No perdem de vista, no obstant, que
per molt que la moció hagi prosperat, l’ARE és una iniciativa de
la Generalitat i, per tant, hem de seguir atents el curs dels esdeveniments.