El ple municipal ordinari del passat sis de juliol va servir per
calibrar quin és el nivell actual de la política vilanovina. De bon inici,
crèiem que en una sessió plenària es confrontaven idees i diferents
perspectives. Pensàvem, en definitiva, que s’estimulava el debat.
Dissortadament, però, ja comença a ser habitual que cada ple municipal
esdevingui alhora punt de partida i punt d’arribada, sense que s’assenyalin
matisos que vagin més enllà de les formes o d’allò que hauríem d’entendre com a
anècdotes sense transcendència.

Durant l’últim ple de juliol, alguns regidors i
regidores del nostre consistori ens van oferir prou raons per creure que la
política vilanovina és de ben poca volada: com es pot explicar que la idea d’un
Consell Municipal de Cultura fos enllestida en un parell de minuts, i un tema
menor com el canvi de zones de càrrega i descàrrega ocupés bona part del
desenvolupament del ple? 

Abans de referir-nos a l’apartat de mocions,
considerem del tot necessari referir-nos a un dels punts dels dia, vinculat a
l’aprovació dels convenis amb les entitats Parròquia de Sant Joan Baptista,
Església Evangèlica Filadèlfia, Associació Cultural Islàmica i Església
Evangèlica Pentecostal Emmanuel. En aquest sentit, la CUP s’abstingué
responsablement en el moment d’aprovar la cessió durant 50 anys de terrenys de
titularitat pública a les entitats religioses i culturals esmentades:
d’entrada, pensem que aquestes actuacions públiques no són justificables, ni
igualitàries, atès que la ciutat no va sobrada de terrenys de titularitat
pública, i aquestes cessions creen tot un precedent. De tota manera, també
entenem que la religió agrupa una bona part de la nostra població i que votar
negativament hauria creat un greuge comparatiu amb d’altres actuacions passades
de la mateixa tipologia. A més, som conscients que actualment algunes
d’aquestes agrupacions acullen comunitats d’immigrants que, habitualment, no
acostumen a demanar grans coses i necessiten un espai cultural que hem
d’entendre com un actiu i un repte per a la convivència entre els ciutadans de
Vilanova i la Geltrú.

Quant
al capítol de mocions, la
Candidatura d’Unitat Popular en va presentar tres,
relacionades amb la zona d’aparcament de l’hospital comarcal de Sant Camil, un
Consell Municipal de la
Cultura a la nostra ciutat i el rebuig a la construcció d’una
incineradora a Vallcarca. La primera de les mocions és una conseqüència directa
de la situació deficitària de la sanitat a la nostra comarca, atès que trobàvem
del tot injust que els ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú, a més de patir les
conseqüències d’aquestes mancances sanitàries, haguessin de patir-ne també
alguns greuges. Amb el suport unànime de tots els grups municipals, la moció
insta al Consorci Sanitari del Garraf a definir les tarifes de l’aparcament,
garantint-ne la gratuïtat en determinats casos (servei d’urgències o
treballadors del centre hospitalari).

La
segona de les mocions, que defensava la creació d’un Consell Municipal de
Cultura a la nostra ciutat, és una de les mocions més ambicioses presentades
fins ara per la CUP.
Preteníem obrir la cultura vilanovina a la reflexió
estratègica sobre una política de la cultura que ha dut Vilanova i la Geltrú en l’actualitat a
esdevenir una ciutat culturalment deficitària, però l’equip de govern es va
tancar en banda, la qual cosa lamentem perquè la nostra cultura no és
mereixedora d’aquestes demostracions d’indiferència. Malgrat que la regidora de
Cultura enaltís les excel·lències acontentant-nos amb el desglossament de totes
les institucions gestores de la cultura vilanovina, i no gastés un sol segon de
la seva exposició per argumentar-nos críticament la seva oposició a la moció
presentada per la CUP,
continuem creient que cal reflexionar sobre l’estat de la cultura, i que tots
els agents implicats en la seva producció (entitats, grups municipals, gent de
la cultura) han de marcar certes línies, en forma de recomanacions, que
serveixin de base i d’orientació per a la concreció de polítiques públiques en
matèria de cultura.

Val
a dir que la moció de la CUP
per rebutjar la construcció d’una planta incineradora a Vallcarca és una
iniciativa que vam catalogar com a preventiva, amb vista a la previsible
intenció de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient de construir una
incineradora de residus al cor del massís del Garraf, una àrea protegida que,
històricament, ha patit les conseqüències en el seu entorn natural d’una
fàbrica de ciment, diverses pedreres, l’autopista i el pas del ferrocarril. Des
de la CUP ens
neguem a tenir ben a prop la planta incineradora més gran del Principat, perquè
entenem que el massís del Garraf està prou malmès per a rebre nous residus de
l’àrea metropolitana i perquè creiem que la combustió residual continua
generant i concentrant tòxics que podrien contaminar, de passada, les reserves
d’aigua subterrània del subsòl del massís. En aquest cas, la moció va ser
aprovada per tots els grups municipals.

Quant
a les mocions presentades per la resta de partits, la CUP va donar el seu suport a
una moció presentada pel Partit Popular que instava l’equip de govern a crear
una comissió en què participessin tant els representats dels grups municipals
com representants de les associacions de voluntaris, per tal que es fes un
seguiment de les circumstàncies en què es duu a terme el tancament del CAAD a
Vilanova i la Geltrú,
i tornem a reivindicar la transparència i la presència de canals estables de
comunicació entre els representants tècnics i les agrupacions de voluntaris. La CUP s’abstingué a la moció presentada
per ERC i aprovada per la resta de grups per la gratuïtat dels peatges de
l’autopista C-32 als residents a la comarca del Garraf, i preguntà públicament
sobre l’abolició de la campanya “Catalunya Lliure de Peatges”, que havia portat
a terme ERC i que, en un moment donat, va ser aturada de cop sense donar cap
explicació. En definitiva, més enllà dels “peatges a l’ombra”, que ens semblen
poc dignes, reclamem la titularitat pública de les autopistes a Catalunya i la
reducció ocasional del preu d’alguns peatges, però no la seva desaparició.

La CUP també votà a favor la
moció de CIU sobre la gestió del Consell Esportiu del Garraf. Arribats a aquest
últim punt, hem de manifestar la nostra perplexitat per les explicacions, ben
poc lluïdes, del regidor Salvador Becerra, que a més de no saber explicar-se,
fins al punt de ser “rescatat” amb la intervenció de l’alcalde, Joan Ignasi
Elena, no va donar explicacions prou clarificadores –ni transparents– sobre la
seva tasca com a membre del Consell Esportiu del Garraf.

Per
últim, la CUP va
donar el seu suport a la candidatura de la Fundació Vicente
Ferrer per al Premi Nobel de la
Pau, com a mostra de reconeixement a la tasca en vida
d’aquest cooperant català recentment traspassat. El regidor de la CUP va voler manifestar que
persones com aquestes son necessàries perquè hi ha governs que no fan bé la
seva feina. Quant a la moció de rebuig contra l’atemptat d’ETA a Arrigorriaga,
el nostre grup va demanar que es retirés una moció maquinada per fer-nos
xantatge i voler situar-nos a l’ull del huracà, amenaçats per una Llei de
Partits implacable. Tal com s’havia fet en ocasions passades, la CUP apostava
per fer abans del començament una declaració institucional consensuada que el
PSC, amb un recolzament d’ERC i IC-EUiA que ens entristeix, va rebutjar. Creiem
que la fractura de la societat basca, de la qual tots som molt conscients, no
es pot traslladar al ple de Vilanova i la Geltrú. Arribada
l’hora de la votació, la CUP
recolzà la condemna i s’abstingué en el segon punt, perquè entenem que hi ha
d’altres maneres, que passen pel diàleg i la legitimació de l’esquerra
abertzale, per fer possible i viable l’acabament del conflicte.