PISOS DESOCUPATS, UN ATEMPTAT CONTRA EL DRET A L’HABITATGE








Des de la CUP de Vilanova entenem que el dret a un
habitatge digne és un element fonamental que s’ha de garantir per a tots
ciutadans. Però no només això; també s’ha de treballar per aconseguir que
aquest dret no obligui les persones a destinar la major part de les seves
rendes a aconseguir un habitatge digne. La dinàmica especulativa i la bombolla
immobiliària que hi ha hagut a les últimes dècades han provocat un augment
desmesurat dels preus que fan impossible per a moltes famílies l’accés tant a
l’habitatge de lloguer com de propietat. Un dels grans problemes que va
provocar aquest encariment és que moltes persones i empreses van veure
l’habitatge no com un dret i una necessitat de les persones, sinó com una bona
forma d’inversió i d’aconseguir grans beneficis en poc temps. Això ha provocat
que en totes les ciutats i viles hi hagi un munt de pisos tancats que limiten
l’oferta de lloguer i n'encareixen el preu, i que provoquen que les ciutats
creixin en extensió i en habitatges mentre n'hi ha molts en desús.



El nombre d’habitatges buits a Vilanova i la Geltrú és
una incògnita. Existeixen dos estudis encarregats per l’ajuntament, projectats
amb unes metodologies bastant discutibles, que mostren resultats totalment
contradictoris. En un primer estudi realitzat l’any 2001 es conclou que el
12,4% dels habitatges estaven desocupats (cosa que representaria actualment uns
4.000 habitatges buits a la ciutat), mentre que en un altre de finals del 2007
se'n reconeix només un 0.60% (menys de 200 a tota la ciutat). Aquests resultats
demostren el desconeixement que es té sobre la magnitud d’aquest problema.





Un dels sistemes que hi ha per intentar disminuir
l’existència de pisos buits, i que aquests aflorin al mercat de lloguer, és
augmentar les taxes sobre aquests immobles per tal d’intentar que els seus
propietaris els posin al mercat de lloguer o els venguin. En aquest sentit, a
les ordenances fiscals vilanovines ja fa anys que l’article 7è de l’IBI recull
un recàrrec del 50% per als immobles residencials desocupats amb caràcter
permanent. Només hi ha un petit problema: que aquest article emparat per la
llei no s’ha aplicat mai perquè no hi ha cap reglament que defineixi què és un
immoble desocupat. És per això que, des de la CUP, amb la intenció de reduir
els pisos buits i quantificar realment els existents a la nostra ciutat, es va
presentar una moció al passat ple demanant que es desenvolupi un reglament que
defineixi què és un habitatge buit per poder aplicar el recàrrec sobre l’IBI i
que, de manera complementària, permetria conèixer d’una manera precisa el
nombre d’habitatges buits a Vilanova i la Geltrú.



Aquesta proposta va en el mateix sentit que la llei de
l’habitatge que va aprovar el parlament a finals del 2007, i de la qual, des de
la CUP, dubtem que el govern tripartit tingui suficient valentia política per
tirar endavant tots els seus punts. Tot i això, la resposta de l’equip de
govern vilanoví va ser, com en totes les propostes del nostre grup que no són
merament simbòliques, el menyspreu i el vot negatiu amb arguments bastant
lamentables; es va dir que l’ajuntament legalment no podia fer aquest
reglament, i que això ja es recolliria en el desenvolupament de la nova llei de
l’habitatge: en aquest tessitura, si l’ajuntament no pot desenvolupar aquest
reglament, com pot ser que altres consistoris, com el de Sant Celoni, sí que ho
hagin fet? Pot ser que l’Ajuntament de Vilanova tingui menys competències que
la resta? Com podem saber quin serà el desenvolupament que farà la Generalitat
de la nova llei de l’habitatge si no tenim clares les majories que hi haurà a
la Generalitat d’aquí a quatre dies? No seria millor que a Vilanova i la Geltrú
adoptéssim totes les mesures possibles per facilitar l’accés a l’habitatge?
Massa sovint, la suposada manca de competències no és més que una manera
d’amagar la pròpia incompetència. Des de la CUP, demanem un gest de coratge
polític per intentar reduir l’abast d’aquest problema.