[Diccionari de la
llengua catalana] perdre
el nord: Desorientar-se,
esgarriar-se.

Desorientats és com ens trobem a la CUP davant la voluntat del
tripartit municipal de tirar endavant, ara, l’enorme desenvolupament urbanístic
conegut com l’Eixample Nord. Aquest Eixample consta de 105,77 hectàrees i s’estén
des del Llimonet, a l’est, fins a La Collada, a l’oest, i limita al nord amb la
variant (C-246) i al sud amb la Ronda Ibèrica. Tot i que dit així potser no
impressioni, la magnitud d’aquest sector és més que considerable. Per tenir-ne
un exemple gràfic, la superfície de l’Eixample Nord equival a anar des de l’IES
Manuel de Cabanyes fins a la UPC
nova, o dels Bombers a l’antic Camp de Futbol, en horitzontal; i de l’Església
de Sant Antoni
fins al pas sota la via, seguint la
Rambla, en vertical. En aquest sector s’hi preveu construir al
voltant de 5.000 pisos nous i, per tant, acolliria unes 15.000 persones. És en
aquest sentit que des de la CUP
no veiem l’Eixample Nord com un barri o un sector més, sinó com una nova ciutat
dins Vilanova. Cal tenir present que 15.000 habitants més significa afegir a
Vilanova i la Geltrú
tots els habitants actuals de Cubelles i Olivella.

Xifres a banda, l’Eixample Nord avança
ràpidament. Sense anar més lluny, aquest dijous 22 d'octubre es
presenten les maquetes que diferents estudis d’arquitectes han dissenyat per
al desenvolupament d’aquesta zona. Segons la cronologia del tripartit, l’abril
del 2011 s’iniciaran les obres i finalitzaran el juliol de 2015.

Des de la CUP creiem que ara mateix Vilanova
i la Geltrú no
necessita ni està preparada per a un desenvolupament urbanístic d’aquesta
magnitud. No descartem que Vilanova, si ho necessita, pugui créixer per aquest
sector, pausadament, amb garanties i amb la certesa que serem capaços
d’integrar el pas que aquest desenvolupament suposa. Actualment tenim molts
sectors en creixement o desenvolupant-se que suposen ja milers de pisos:
Llimonet, Sant Jordi,
Eixample de Mar, La
Carrerada, Solicrup, Fondo Somella o Santa Maria. Això per no
parlar del creixement a les urbanitzacions il·legals o dels centenars de pisos
buits existents a la ciutat, vers els quals caldria iniciar polítiques actives
d’habitatge. No podem fer aquest pas quan cada cop hi ha menys feina a la
ciutat, quan anem fluixos en serveis bàsics (Hospital?, escoles en
barracons...), quan hi ha més problemes que mai per vendre o llogar pisos... Si
precisament moltes de les demandes ciutadanes actuals en matèria d’educació,
sanitat o cultura són fruit d’aquest desajust entre creixement urbanístic i
creixement en serveis! Com es pot parlar de sostenibilitat i qualitat de vida
d’una banda, quan per l’altra volem reduir la presència de la naturalesa, incrementar
els edificis, créixer en milers els habitants, multiplicar els vehicles, els
problemes de mobilitat... en definitiva, augmentar unes necessitats ciutadanes
que s’està veient que no podem cobrir?

El nostre grup municipal discrepa
moltíssim, doncs, del rumb urbanístic del govern, prou bé que ho saben. I és
per això que no és casual que la
CUP estigui exclosa del Consorci per l’Eixample Nord que,
format per tots els grups municipals de l’Ajuntament i l’Incasol, s’encarrega
de gestionar i coordinar el desenvolupament del sector. En aquest Consorci, les
decisions han de prendre’s per unanimitat, que seria trencada per la CUP i això, lògicament, no
interessa.

Malauradament, creiem que darrere
d’aquest procés no hi ha pas l’objectiu de garantir el dret del vilanovins a un
habitatge, sinó el de finançar l’Ajuntament i afavorir les empreses
constructores. Però el gran argument que esgrimeix el tripartit són les grans
oportunitats de nou terreny industrial i comercial que genera aquest gran
desenvolupament. De terreny industrial i comercial, desgraciadament, ens en
sobra.

Mentre ells ens continuen –i més que
ho faran- bombardejant amb les teòriques bondats i oportunitats de l’Eixample
Nord des d’articles, plens i rodes de premsa, nosaltres no ens quedarem pas
quiets i lluitarem amb totes les nostres forces i recursos per explicar el
projecte a la ciutadania i així, entre totes i tots, aturar aquesta nova
aberració urbanística que pretén tirar endavant el partit socialista i els seus
socis “ecologistes” i republicans. Entenem que, en aquesta situació límit a què
ens ha portat el model del creixement urbanístic, cal que la ciutadania es
posicioni i aposti decididament per un model de creixement sostenible, pausat,
acompanyat de serveis i qualitat de vida. Els vilanovins i vilanovines hem de
decidir si volem o no una nova ciutat dins Vilanova, una ciutat que Vilanova ara
per ara no està en condicions d’integrar amb garanties.

Tot sovint ens preguntem per què determinats
partits s’entesten a voler créixer, a voler fer de Vilanova una ciutat de més de 100.000
habitants, a voler que perdem la idiosincràsia que ens caracteritza... on volen
anar a parar? Nosaltres no ho sabem, només ens queda pensar que aquí algú ha
perdut el nord.