Tradicionalment al Rin s’hi pesquen unes gambes molt apreciades per fer l’aperitiu als bars i restaurants de les ciutats i pobles alemanys. Aquestes les pelaven i les envasaven una vegada pescades. Però els costos de ma d’obra que representaven cada vegada eren més elevats, de tal manera que un dia varen decidir que els hi resultava més econòmic enviar les gambes, una vegada pescades, amb camions frigorífics, al Marroc on les dones magrebines les pelaven. Una vegada envasades les tornaven a enviar a Alemanya per a ser consumides. Els camions havien de travessar tot França i tot l'Estat Espanyol, d’anada i de tornada —5.000 km.—.

Aquest exemple és un dels infinits trajectes que formen la complexa xarxa del transport del sistema econòmic global on la deslocalització industrial que patim en el primer món és substituït per un transport de mercaderies que, aparentment econòmic, no contempla les despeses ambientals que el sistema genera.

El CIM —Logis Penedès— no és res més que un lloc d’intercanvi de mercaderies a fi d’especialitzar i racionalitzar els trajectes dels camions. És una cruïlla logística internacional —entre les autopistes AP-7 i AP-2— on els camions provenint de totes bandes de la geografia europea intercanvien els seus contenidors.

Les dimensions d’aquest Centre Logístic són espectaculars: prop de 200 hectàrees —més de 250 camps de futbol— amb una previsió de més de 5.000 llocs de treball, la majoria d’ells d’estibadors de port, entorn dels 900.000 m2 de sostre de naus que tindran unes alçades entre 15 i 25 metres —com un edifici de entre cinc i vuit plantes — per on hi passaran diàriament entre 10.000 i 20.000 camions amb el consegüent increment de pol·lució ambiental i el col·lapse circulatori dels sistemes de carreteres locals i nacionals.

Els efectes però van més enllà, ja que els llocs de treball seran molt probablement coberts per treballadors de fora, el que agreujarà l’actual tendència a l’augment demogràfic desaforat del Penedès que ja està causant efectes negatius en la cohesió social –augment de la inseguretat ciutadana, saturació dels equipaments públics bàsics; i en la pèrdua de valors culturals i el descens de la qualitat de vida, a més de la destrucció d’un valor singular diferencial, com és el paisatge que una estructura de poblacions rurals envoltades de vinya posseeixen encara.

L’efecte, a més, d’una implantació logística, portarà empreses multinacionals que s’escamparan per tot el territori comarcal afavorit per la feblesa de la majoria dels nostres governants locals, molt lligats al sector immobiliari o sotmesos a un clientelisme de partit que afavoreix criteris un xic demagògics, com defensar el CIM per l’augment dels llocs de treball que representarà, sense entrar en un debat més a fons de la qüestió.

Les quatre manifestacions, de més de 1.000 manifestants cadascuna, i la pressió popular, la divulgació als mitjans i la posició de determinats partits polític ha obligat a ajornar l’execució del polígon, el 2004 ja hauria d'haver entrat en funcionament.

El repte ara és en mantenir la postura de que no es faci al nostre territori i exigir una planificació general adequadament consensuada per la societat civil. Sense aquesta premissa difícilment es podrà fer res. Per això fa falta conscienciar a la gent, cosa que la Plataforma No Fem el CIM ja fa temps que ho va fent anant poble per poble i explicant quins són els entrellats que hi ha darrera de la logística. I de com una gamba pot arribar a ser molt cara ambientalment parlant.

Plataforma No Fem El CIM

CUP - Vilanova i la Geltrú