MANIFEST ONZE DE SETEMBRE DE 2010

Ja n'hi ha prou de retallades socials i nacionals: independència!

La Diada del nostre poble ve marcada enguany ineludiblement per la crisi, per la retallada de l'Estatut i pels nombrosos casos de corrupció que han saltat a la llum pública arreu del Paísos Catalans.

El 2008 va fer-se evident una crisi financera que aviat escamparia les seves conseqüències per tots els sectors econòmics. La crisi la va causar un sistema econòmic neoliberal i un model de societat consumista que va alentar a l'especulació immobiliària i financera, alhora que endeutava les famílies fins a records històrics. Fets tots els negocis a partir de l'endeutament i el mercat del deute, la bombolla va esclatar. Avui, el 2010, amb una situació límit d'atur i una precarització creixent del mercat de treball, l'Estat només ha reaccionat subvencionant la banca i proposant una nova Reforma Laboral que liberalitza encara més el mercat. L'Estat pretén superar la crisi seguint el mateix model d'economia especulativa i aportant, tan sols, una reducció dràstica dels drets socials i laborals com a recepta per a la recuperació. És en resposta a la reforma laboral, però també en resposta a l'atur, a la probresa, a la connivència de governs i bancs per a perpetuar l'expoli, que el proper 29 de setembre tenim tots i totes a l'agenda una vaga general.
Però enguany també s'ha fet pales en dos sentits l'engany de l'autogovern. D'una banda, amb la crsisi els i les catalanes hem vist amb més claredat que mai la total inoperància i incompetència del govern autonòmic per a encara els reptes de la crisi. L'autonomia va bé per gestionar càrrecs directius i directors generals, consellers i banquets. La Generalitat serveix per fer campanyes sobre el trànsit i pintar de taronja els nefastos trens de rodalies. Però contra una crisi d'abast global, l'autogovern de la Transició no és més que un pessebre.

A més, la retallada del nou Estatut dictada pel Tribunal Espanyol, que va mobilitzar el passat 10 de juliol la major manifestació independentista de la història catalana, ha suposat per a molts catalans i catalanes l'esocada final del projecte autonòmic per a la nostra nació. Ara la consigna és clara, treballar per a l'alliberament de la nostra nació. Com deien algunes pancartes el 10 de juliol, la nostra sentència és la independència.

Cal però està alerta en el camí cap a la independència. No totes les independències són iguals, ni tot s'hi val en la suma d'independentistes. Les denes de casos de corrupció que enguany han saltat a la llum arreu dels Països Catalans (Fèlix Millet, Bartomeu Romero, Macià Alavedra, finançament de CiU, Jaume Matas, Maria Antònia Munnar, cas Palma Arena, cas Gurtel, Francisco Camps, Carlos Fabra) ens han de posar alerta, com a poble, front a una classe política i un sistema institucional que permet, oculta o protagonitza una corrupció sense escrúpols. Quants casos més no han estat encara destapats? No hi ha oasi català, els Països Catalans són, ara per ara, oasi per a lladres i mentiders.

Per això mateix, ara més que mai, cal treballar plegats, des de la base, sense líders messiànics, amb la senzillesa de la voluntat i la fortalesa de la raó, per avançar cap a uns Països Catalans lliures, independents i socialment justos. El camí cap aquest objectiu passa, ineludiblement també, per construir majories socials que aglutinin la població al voltant del canvi democràtic i del canvi social

Per això mateix, des de la Candidaturad'Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú, canadidatura de l'esquerra independentista, volem donar ple suport als actes i mobilitzacions que enguany convoca la plataforma VNG per la independència i animem els i les ciutadanes de Vilanova i de la comarca a sumar-se a la marxa de torxes per la independència que el proper 10 de setembre tindrà lloc a 2/4 de 9 amb sortida a la Plaça de les Neus.

Ara és l'hora de segar cadenes.

Independència, Socialisme, Països Catalans