La CUP vota en contra dels dos càrrecs de confiança proposats per CiU

Malgrat el vot contrari de la CUP i el Partit Popular, s'aproven els nous càrrecs amb el vot a favor de CiU i l'abstenció del PSC i ICV. Aixi doncs, l'antic gerent de PIVSAM, Javier Martínez, i del càrrec de confiança d'ICV, Francesc Surroca, passen a ser càrrecs de confiança del govern de CiU.
 
La CUP vol manifestar que, després de conéixer els comptes reals de l'Ajuntament durant la passada tardor i conéixer recentmet el greu problema de tresoreria en els comptes municipals, no troba en absolut justificable contractar dos càrrecs de confiança amb un cost global d'uns 100.000 euros/any. No és en absolut justificable davant d'una població que, per una administració o altra, veurà retallades les prestacions públiques cada vegada més.
 
La CUP pot entendre que la figura del gerent és una necessitat d'organització interna del govern municipal, però troba injustificable la despesa en la situació límit actual de les finances municipals. Per a la CUP, hi ha regidors dins el govern que poden desenvolupar aquesta funció, encara que això signifiqui deixar de treballar en altres llocs, o aparcar la carrera política. El que no és justificable és fer pagar al poble les dobles dedicaions.
 
La CUP, d'altra banda, també es mostra perplexa i sorpresa per l'elecció de Javier Martínez per a gerent, persona que ha estat desqualificada professionalment en repetides ocasions per l'actual govern i que va ser acomiadada, amb una indemnització de 39.000 euros, fa escassament un mes de l'empresa pública PIVSAM.
 
Finalment, la CUP troba fora de lloc i de tota justificació la creació d'una plaça de càrrec de confiança directiu en urbanisme, departament amb un alt nombre de professionals, fins a 58, que no necessita una despesa extraordinària en personal directiu. La CUP se sent decebuda també perquè sigui un càrrec de confiança d'ICV qui ocupi aquest plaça proposada pel govern de CiU, operació que no fa més que reafirmar la crítica de la CUP i de tanta altra gent contra l'endogamia, favoritisme i la professionalització de la classe política.