“L’aplicació de la
llei no serà suficient per eradicar la corrupció urbanística, cal un important
canvi del model econòmic, una renovació de la dinàmica política i una
reformulació del model social”. Aquestes són per a l’arquitecte urbanista, veí
de Sant Pere de Ribes, i ex-professor de dret urbanístic a l’Escola Tècnica
Superior d'Arquitectura de Barcelona, Francesc López, les claus per combatre la
corrupció urbanística que es desenvolupa a nombroses poblacions des del
franquisme.

Davant de la polèmica
aixecada pels casos d’especulació urbanística recentment desvetllats a
Catalunya, els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de Llavaneras
estan al punt de mira de la crítica. Però possiblement, no seran els últims a
ser descoberts. Com a especialista en la matèria, López ha desgranat aquest
divendres el fenomen de la corrupció urbanística a l’àmbit municipal en una
xerrada organitzada per la CUP Vilanova al Centre Cívic de Sant Joan, on s’han
aplegat una vintena de persones.

El sector de la
construcció, el sector immobiliari, les entitats bancàries i el govern estatal
són, acostumen a ser per als experts, els principals causants de la crisi
econòmica que vivim avui. López però, recalca que les pràctiques que han
desenvolupat cadascun d’aquests agents provenen de mitjans de la dècada dels 40
del segle XX. A Catalunya, la proclamació de Barcelona com a ciutat olímpica,
el 1988, fou un detonant de la conjuntura econòmica actual.

De fet, el Codi
Penal no tipifica la “corrupció urbanística” com a delicte, sinó que existeixen
termes específics com ara la prevaricació, la malversació de fons públic, el
mal ús de la informació, el tràfic d’influències, el suborn... La
diversificació dels agents implicats en un cas de corrupció relacionada amb la
gestió de l’urbanisme en un municipi dificulta la detecció de responsables
directes, però López identifica clarament els sectors causants de la corrupció urbanística.

Per començar, des
de la Transició se segueix produint l’anomenada recomposició dels poders
fàctics. És a dir, que els qui van estar controlant el poder durant el feixisme
han estat substituïts per elements emergents dins les classes polítiques; així
per exemple, els alts càrrecs abans ocupats per l’esfera militar, ara han
passat a mans de tecnòcrates. Això va originar el caldo de cultiu d’una mitjana
burgesia propietària d’empreses aprofitades dels poders precedents. Per a
López, el reagrupament de les caixes d’estalvis és un pas més per resituar
l’actualitat financera, un àmbit llargament dirigit per aquesta classe. Les
entitats bancàries, a més, no tenen quantificat el volum de crèdit emès.

Seguidament, cal
tenir en compte el paper d’ajuntaments i el govern català que, ara per ara,
tenen un finançament deficitari, estan en números vermells. Aquí hi té molt a
veure l’arbitrarietat a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques. Des del punt
de vista estructural, els governs locals mantenen vicis, legalment convertits
en hàbits: complexitat en la burocràcia i processos administratius, amiguisme
en la contractació del personal (en detriment, de vegades, de l’eficiència) i
contractes amb frases ambivalents que donen lloc a múltiples interpretacions.
“Jo no he vist mai un contracte net a l’administració”, assegura Francesc
López. “El tripartit ha xocat amb la ignorància, ha volgut augmentar la
qualitat dels estàndards urbanístics i han acabat estirant més el braç que la
màniga”, afegeix.

Els partits
polítics, per la seva banda, s’han subvencionat de l’Estat, fet que ha fomentat
l’opacitat del seu finançament (donacions anònimes, donacions de crèdits,
etc.).

Però el ciutadà
també té part de responsabilitat. L’actitut laxa de la societat davant la corrupció
és un factor no menys determinant que els fins ara mencionats. El cert és que
els ciutadans en escasses ocasions denuncien l’incompliment de la llei en casos
vinculats amb l’urbanisme. Sovint hi ha interessos que obliguen a mantenir
silenci.

L’especulació del sòl
és un altre agent involucrat en la corrupció urbanística, però els projectes
parteixen sempre de que l’edificació en sí està incontrolada. Les taules de
rendiment no són públiques i, per tant, no hi ha una proporció de productivitat
tipus “temps treballat=feina feta”.

I inevitablement
cal parlar del sector immobiliari. La comercialització d’un immoble té molts
sots en els que un client pot caure al llarg del camí d’adquisició. L’immoble
de segona mà és el via crucis d’aquest sector, però la segona residència és el
via crucis del ciutadà que es passa tota la vida estalviant per a gaudir d’una
gran vivenda i quan ho aconsegueix, és quan el que de veritat necessitat altre
cop és un pis de dues habitacions amb ascensor.

Històricament,
l’habitatge ha servit com a coixí econòmic i alhora ha resultat ser el coixí
indispensable per assumir la immigració que ja no tenia feina com a temporer al
camp. Un sector, el de la construcció que també ha estat plataforma de
capacitació per a molts joves. És des de finals dels anys 80, després de la
crisi del petroli, que el sector immobiliari va acumular gran part dels
estalvis de la població. La bombolla immobiliària ha esquitxat també el sector
industrial. En el cas de Vilanova i la Geltrú, per exemple, es van requalificar
els terrenys de Pirelli perquè els beneficis eren molt majors que si la fàbrica
hagués estat en actiu durant 20 anys més.

Per arrodonir, en
el fenomen de la corrupció urbanística hi ha participat el sector immobiliari,
el de la construcció, els ajuntaments, el govern de la Generalitat, la
indústria, els bancs i la mateixa societat que en pateix les conseqüències. La
sortida de la crisi no serà fàcil ni ràpida a Espanya, però per a que sigui
possible i s’acabi amb l’especulació, caldrà prendre decisions importants des
de les diferents esferes. No només castigant amb la llei a la mà, sinó i
sobretot, a través d’una profunda transformació de la mentalitat del polític,
de l’empresari, del governant i del ciutadà.

Gent de Gramenet: moviment ciutadà que combat la política
del totxo

La xerrada també ha
comptat amb la presència d’Antoni Jaumandreu, membre de la candidatura
municipalista Gent de Gramenet, col·lectiu de veïns i veïnes que lluita per
denunciar l'especulació a Santa Coloma de Gramenet. Aquest municipi del
Barcelonès ha estat notícia per la detenció de diversos càrrecs a l’Ajuntament,
inclòs l’alcalde socialista Bartomeu Muñoz, i també el president de la
constructora Proinosa, relacionats amb un presumpte cas de blanqueig de diners
i tràfic d’influències. Des que Núria Parlón (PSC) ha assumit l’alcaldia, ha
posat en marxa un paquet de mesures per la transparència. “El que no s’ha dit -segons
Jaumandreu-, és que l’empresa francesa encarregada d’elaborar auditories a
l’Ajuntament comparteix directius amb Proinosa”.

Amb 117.000
habitants, Santa Coloma de Gramenet és la sisena ciutat més gran de Catalunya.
Està rodejada d’una anella verda, la qual fa que neixin barris amb una densitat
poblacional molt elevada i es faci difícil conservar la muntanya. Gent de Gramenet
es va crear per combatre el creixement desmesurat i per aconseguir serveis
indispensables per als ciutadans. El col·lectiu s’ha mobilitzat en nombroses
ocasions i ha presentat informes a instàncies judicials per treure a la llum macroprojectes
d’urbanització ferotge. Jaumandreu sosté que a Santa Coloma, “la xarxa de
corrupció no es cenyeix només a l’àmbit urbanístic, sinó que també dins el
polític”. Malgrat en les darreres eleccions municipals, aquest col·lectiu no va
aconseguir tenir representació al consistori local per un escàs marge (6 vots),
la candidatura no s’ha desanimat i es presentarà de nou als comicis del 2011.
Es pot conèixer més informació sobre la feina d’aquesta plataforma al web
www.gentdegramenet.org.