LA CUP PORTA AL PLE DE VILANOVA LA VAGA GENERAL I LA REFORMA DEL FINANÇAMENT DELS AJUNTAMENTS

En el Ple d'aquest passat dilluns dia 13 de setembre, el primer després de vacances, la CUP va presentar dues mocions, una de suport a la vaga general del proper 29 de setembre, i una altra per encapçalar la demanda de reforma del finançament municipal.
Suport a la vaga general

Per a la CUP, la vaga del proper dia 29 de setembre, més enllà de ser o no una protesta útil per a la situació de crisi econòmica, és l'ocasió perquè la societat faci sentir el seu profund desacord amb el rumb que està prenent l'economia i les reformes del govern. Més enllà de la protesta contra la nova reforma laboral, que abarateix encara més l'acomiadament, el fa encara més lliure i posa en dubte la negociació col·lectiva, la CUP entén que la vaga ha de ser l'ocasió per parar els peus a la reforma de les pensions (el gran pastís que esperen bancs i caixes que sigui prvatitzat), entre d'altres. L'atur, la retallada en prestacions socials, la retallada en drets socials... per a la CUP cal que en la negociació entre govern, Banc Central Europeu i món bancari, el poble faci sentir la seva veu i la seva força. Per això la CUP va presentar en el Ple d'ahir dilluns una moció de suport a la vaga general. ICV i ERC van ser els dos únics grups que van votar a favor d'alguns punts, especialment els que demanaven la retirada de la proposta de reforma laboral. Finalment, però, tots els grups polítics va votar en contra de la proposta de la CUP de demanar un posicionament públic de l'Ajuntament de suport a la vaga, i que els regidors, alcalde i càrrecs de confiança secundessin la vaga. El PSC, artífex del desmantellament dels drets socials que s'està duent a terme, va ser al seu torn incapaç de defensar les mesures que està emprenent a Madrid i es va limitar a criticar la moció.
 
Insubmissió front al sistema de finançament local

Els ajuntaments es financien per dues vies, a banda de la pròpia recaptació d'impostos i taxes municipals: l'especulació immobiliària i les transferències de l'Estat. La primera via és al darrera del desfici urbanístic alentat o promogut des dels ajuntaments arreu de l'Estat: per cada operació de compra-venda terrenys o patrimoni immbiliari, l'Ajuntament ingressa. És a dir, a més especulació, més ingressos. La segona via, però, tampoc està exempta de trampes. L'Estat preveu a principis d'any com anirà l'economia, calcula quants diners ingressarà per recaptacó d'impostos i avança als ajuntaments uns certs diners en funció d'aquestes previsions. Ara resulta que Vilanova ha de tornar 1.358.000 euros a l'Estat perquè aquest, a principis de 2008, va calcular més ingressos dels que no ha tingut. Justament quan tothom sabia que la crisi ja estava aquí i que el govern de Zapatero ens mentia i ens enganyava. Ara els plats trencats els han de pagar els ajuntaments, que ens el propers anys hauran de tornar uns 300.000 euros per any degut a les previsions falses i enganyoses que va fer l'Estat per ocultar la crisi. Per això la CUP demanava en la seva moció que l'Ajuntament fes un posicionament polític simbòlic d'insubmissió al retorn d'aquests diners, forçant així el debat públic i la urgència de la reforma d'aquest sistema pervers de finanáment local. L moció va ser votada favorablement per CiU i la CUP, i en contra per al resta de partits. El PSC ha reclamat anys i anys aquesta reforma, i ara que governa a l'Ajuntament, a la Generalitat i a l'Estat no té cap mena d'intenció de fer-la, massa ocupat amb retallar drets laborals i socials i acontentar bancs i asseguradores amb la privatització de les pensions.