La setmana passada, un nou escàndol de corrupció urbanística va saltar a la
llum quan l’Audiència Nacional va irrompre als ajuntaments de Santa Coloma de
Gramenet i Sant Andreu de Llavaneres. El principal atracament públic sembla que
se l’endú l’insigne Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma i vicepresident
dela Diputació de Barcelona. A la CUP de Vilanova, tan bon punt va córrer la
notícia, vam fixar la nostra atenció en els companys i companyes de la
candidatura local on participa la CUP de Santa Coloma, “Gent de Gramenet”
(www.gentdegramenet.org), que aquella mateixa tarda, després de les detencions,
van fer una roda de premsa amb un missatge senzill però contundent: “ja ho
dèiem fa temps, fa temps que lluitem!”.

Els mitjans de comunicació, proclius a l’escàndol i l’alarma social, estan
aprofundint aquests dies en la creixent manca de confiança del poble en la seva
classe política. No serem nosaltres qui tregui ferro a l’assumpte, ans al
contrari. La CUP som els primers a mostrar la nostra manca de confiança en
macroplanejaments com l’Eixample Nord, on tots els grups municipals formen part
del Consorci que el gestiona, menys la CUP –al·leguen raons tècniques, sense
pudor-, obertament contrària a la dinàmica urbanística promoguda pel nostre
Ajuntament. Som també els que defensem que l’Ortoll (l’altra gran àrea que el
Pla General contempla urbanitzar) no ha de ser un altre macroplanejament
urbanístic, sinó un pulmó verd i d’esbarjo, amb equipaments públics. A la CUP,
som els primers a denunciar que modificar el pla general per donar sortida a un
negoci particular concret, com ha estat el cas en el darrer Ple, és injust, poc
democràtic i perillós, per allò de sentar precedents. A la CUP hem fet públic
aquesta setmana l’incompliment reiterat del ROM per part del govern, que ens
nega l’accés  a les dades econòmiques que es tracten a les Juntes de
Govern –al·leguen que en faríem mal ús, criteri més propi de la competència
empresarial que d’una institució democràtica-.

Sembla que estan arribant temps de passar certa factura a una dècada d’especulació
i creixement urbanístic desorbitat. Ara els ajuntaments, com el nostre, demanen
modificar el finançament dels municipis, completament dependent de les taxes
sobre la plusvàlua del sòl (és a dir, de l’especulació mitjançant
requalificacions) i de l’impost sobre construccions. Viure de la plusvàlua del
sòl, a banda de ser un despropòsit, és terreny adobat per a la corrupció, tan
fàcil i a l’abast dels regidors que és estrany que no n’apareguin més casos. I
viure de l’impost sobre construccions és el marc ideal per a la promoció
urbanística desaforada. I així ens va. Només lamentem profundament que sigui
justament ara, quan la crisi econòmica ha frenat obligadament bona part de les
dinàmiques especulatives promogudes des dels nostres ajuntaments, que els
consistoris reclamen modificar les fonts de finançament municipal.

Ni tots els polítics són corruptes, ni tots són iguals. Han saltat casos al
Partit Popular, al Partit dels Socialistes de Catalunya i ex-alts càrrecs dels
governs de Convergència i Unió a la Generalitat. Sense fer demagògia, cal
recordar que Esquerra i Iniciativa no en tenen casos, si bé també és cert que
governen menys institucions que els altres. Sense fer populisme, també cal
recordar que la CUP de Vilanova publiquem el nostre finançament (d’on traiem
diners –pocs, però diners- i en què i com els gastem), ara que sembla que
finalment la transparència en el finançament dels partits comença a ser una
qüestió central en les sospites de corrupció.

Amb aquest escrit, la CUP no acusa ningú ni vol fer crèixer ombres de
sospita infundada sobre ningú. No tenim cap indici que ens faci pensar en
corrupció (si més no, d’entre els documents que ens deixen veure, dels que ens
neguen no ho podem dir). La CUP volem donar màxima importància a la idea que el
problema no està en persones concretes que roben, menteixen i corrompen la
institució pública, sinó en el marc institucional i legal que ho permet i, ens
atrevim a dir-ho, ho anima. És el marc el que està podrit i el que cal refer de
dalt a baix.

L’especulació que s’ha promogut i es promou no és progrés, com ens volen
fer entendre tant la dreta com l’esquerra parlamentària actual: l’especulació
corromp la democràcia, perverteix l’economia i malmet el territori. Aquesta
setmana, el Ple ha aprovat la concessió de la gestió de la recollida i el
tractament de deixalles de Vilanova i la Geltrú a SUFI SA, empresa propietat de
Sacyr-Vallehermoso, una de les més grans constructores de l’Estat Espanyol.
Riquesa multimilionària i transnacional feta a partir de l’especulació sobre el
dret a l’habitatge de tots nosaltres, de l’asfixia econòmica de milions de
famílies treballadores, sobre la terra i l’entorn que hem heretat només en
préstec dels nostres fills i filles. Empresa aquesta amb un endeutament astronòmic,
sotmesa com està als vaivens de la borsa i dels puja-i-baixa de l’especulació. Ara ens gestionarà la brossa i
així anem fent. Fins quan? Fins on?