CAP ESTAUT ENS FARÀ LLIURES, INDEPENDÈNCIA!

Avui ens manifestem en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, però no ens manifestem en defensa de l’Estatut, perquè creiem que “cap estatut no ens farà lliures”. Menys encara aquest text que el Tribunal Constitucional espanyol ha retallat per quarta vegada.

La primera retallada la van fer els mateixos partits polítics que el van impulsar: CiU, PSC, ERC i ICV van renunciar, des del primer moment, que l’Estatut partís del dret a l’autodeterminació i de la voluntat d’impulsar un procés de construcció nacional dels Països Catalans.

La segona retallada la van protagonitzar Artur Mas, de CiU, i Zapatero, president del govern espanyol, quan van pactar l’Estatut de la vergonya just abans que comencés a ser discutit al Congrés dels Diputats espanyol.

La tercera retallada va ser la del mateix Congrés dels Diputats espanyol: “una passada de ribot”, en paraules del president de la comissió d’aquesta institució estatal, Alfonso Guerra. 

No oblidem el paper d’ERC davant el referèndum de l’Estatut, primer va defensar un sí, després un vot nul i, finalment, forçat per la seva base i per l’independentisme, a dir no a l’Estatut.

La quarta retallada ha vingut quatre anys després de l’aprovació d’aquell Estatut –fins aleshores tres vegades amputat–. Aquest cop les esmenes han arribat del Tribunal Constitucional espanyol.

Tant ens fa si hi poden haver més interpretacions restrictives d’aquest tros de paper mullat que és l’Estatut. El que cal és una voluntat política i social de canvi.

Aquesta voluntat de canvi ha de ser inequívoca, com la que han mostrat els milers de voluntaris que han impulsat les consultes; com la voluntat que expressen els milers de persones que, dia a dia, treballen per l’autodeterminació arreu dels Països Catalans.

A aquesta voluntat, s’hi han de sumar aquells que, com ERC, diuen estar avui per la independència, però continuen empantanegats en la gestió autonòmica; aquells que, com CiU, diuen estar pel dret a decidir, però afirmen que no és moment d’aventures independentistes; aquells que, com el PSC i ICV diuen creure en l’autogovern, però el circumscriuen al desenvolupament d’un estatut de submissió.

Avui toca defensar l’única via possible per exercir el nostre dret a decidir:

la independència dels Països Catalans.