“Ho hem intentat, no ha estat possible. Seguirem”

El procés assembleari de la CUP de Vilanova va acabar ahir dimecres amb una darrera Assemblea Popular Oberta a l’antic economat Pirelli, amb uns 120 asssitents.

La comissió negociadora va exposar el resultats de les reunions mantingudes amb la resta de partits i, especialment, les converses que havien de permetre conformar un bloc d’esquerra popular sobiranista que sumés 11 regidors (CUP+ERC+SomVNG, proposta de l’Assemblea Popular de la CUP del 31 de maig passat) per oferir un projecte de govern a la ciutat. Malgrat el suport de SomVNG al projecte de govern de la CUP (a qui estem profundament agraïts), els dubtes d’ERC  respecte la proposta no han permès fer-la prosperar.

L’assemblea de la CUP ha decidit finalment votar en Josep M. Domènech com a alcalde i quedar-nos a l’oposició. De moment, almenys. L’altra proposta sotmesa a votació a l’assemblea, el govern d’unitat sobiranista (CiU-ERC-CUP), va obtenir només 5 vots.

Ronda negociadora pobra en continguts

A l’inrevés del que el comú dels vilanovins es deuen pensar, la ronda negociadora ha estat molt pobra de continguts. Cap partit no se’ns ha adreçat amb propostes concretes de programa. Propostes que la CUP no s’ha cansat els darrers anys de concretar i explicitar. La ciutat necessita canvis importants, no de partits sinó de polítiques, i aquestes han estat majoritàriament absents de la ronda. Amb CiU i PSC no es va arribar a entrar en matèria, i ERC es va centrar en l’estabilitat del procés, la unitat independentista i el President, apartant totes les altres reflexions i necessitats socials, polítiques i democràtiques de la ciutat. Cal dir-ho: crítica i autocrítica també.

El que queda: govern de supervivència institucional i continuisme

Tot apunta que governaran les dues forces del bipartidisme, en un darrer intent d’ajudar-se mútuament a sobreviure en la institució malgrat haver perdut 6 regidors entre els dos. 1000 vots menys CiU i 2500 vots menys el PSC, respecte al 2011. No cal dir que no estem gens satisfets d’haver-nos de quedar a l’oposició i no poder entrar a fer canvis. El cicle de lluites que ha suposat l’estafa de la crisi a Vilanova se salda amb un govern dels de sempre. Al nostre entendre, més preocupats per dissimular derrotes (amb les corresponents  retòriques d’estabilitats, seriositat i professionalitat) que no pas d’abordar obertament canvis profunds en els eixos més importants de la gestió municipal.

Autocrítica de la CUP

Els resultats d’aquestes eleccions han estat excepcionals en tots els sentits. També en el sentit que eren molt difícils de preveure i preparar. Qui havia de dir que la CUP pujaria fins a 5 i al seu torn entrarien SomVNG i ERC amb tanta força? Qui havia de preveure que ens quedaríem a tan poc de poder articular una primera força electoral, que en el sistema electoral vigent té un gran avantatge sobre les altres alhora de quedar-se l’alcaldia?

El panorama que queda ara per a Vilanova és decebedor. Malgrat els resultats històrics, no hem estat capaços ni de construir anticipadament ni d’articular a posteriori una alternativa de govern a la proposta vella i coneguda de continuisme de CiU-PSC. No hem sabut preparar suficientment el canvi polític, a totes llums necessari per salubritat democràtica, per urgència social i per necessitat de convertir l’Ajuntament en motor i no en problema per als projectes de la població. I era responsabilitat nostra, de la CUP. Moltes hores de feina, moltes propostes treballades i pensades (i que cauen una vegada i una altra en el sac buit del govern), molta feina al carrer i amb el moviment social. Però ha faltat alguna cosa que caldrà pensar millor.

Disculpes, per tant, a qui havia dipositat en la CUP l’esperança legítima de provocar canvis en el govern. No ha estat possible, de moment, malgrat uns bons resultats, però no suficients.

El Ple és i serà d’esquerres i independentista.

Els resultats del Ple mostren una ciutat majoritàriament d’esquerres i independentista. És a dir, una majoria social que vol canvis democràtics en clau social i nacional. Reivindiquem part de l’autoria d’haver fet possible a Vilanova que en 8 anys la disputa política abandonés el terreny del bipartidisme clàssic i afirmador del règim, per passar a conformar majories socials que aposten per la sobirania democràtica i popular, pel canvi de règim i per l’exercici de l’autodeterminació.

Amb un Ple amb 15 regidors (de 25) independentistes, el compromís de la ciutat amb qualsevol iniciativa de reforçament del procés de cara a la independència està assegurada. No és imprescindible supeditar el projecte de ciutat al procés sobiranista. Ningú no entendria que renunciéssim a replantejar les finances, el pla urbanístic, les municipalitzacions de serveis, els drets socials, les iniciatives d’economia social i banca popular, la lluita contra els desnonaments i els talls de subministraments pel sol benefici de tenir un govern plenament sobiranista a més d’un ple majoritàriament independentista. Mal favor faríem a la credibilitat i a la pluralitat del procés.

De la mateixa manera, mal favor faríem al combat contra el bipartidisme sustentador del règim, i a la credibilitat del projecte d’esquerres i democràtic que hem estat laboriosament confeccionant els darrers anys, si com a alternativa a CiU hi poséssim el PSC. Del partit de les retallades i les privatitzacions, al partit del rescat bancari i la negació del dret a decidir. Mal negoci per mal negoci.

El Ple és i serà d’esquerres i independentista, representació social de la població de Vilanova disposada a canvis  polítics de profunditat democràtica en clau social i nacional. I així ho farem valdre en els debats, seguiment i propostes.

Dues maneres d’entendre la ciutat i l’Ajuntament: dos projectes de govern

A mesura que anava passant el temps amb CiU al govern, cada dia ens ha quedat més clar que a la ciutat actualment hi ha bàsicament dos projectes de ciutat. Aquell que encapçala ara CiU i que és continuista del tripartit (mateix model urbanístic, mateix model administració, mateix model fiscal, mateixa reticència a la participació), amb només petits canvis (reducció de sous i càrrecs, intents de privatització de serveis). I aquell que defensa la CUP, que ha estat construït per una diversitat important de col·lectius socials i que és compartit per més forces polítiques.

Si hi ha dos projectes de govern, i n’estem convençuts de la necessitat de visualitzar-ho i explicar-ho, treballarem per conformar un bloc d’oposició com un govern a l’ombra, proposant a  cada tema i replicant a cada tema l’alternativa de ciutat que volem i representem.

Articular l’alternativa. Vèncer i convèncer.

Aquestes dues setmanes de negociació, després d’uns resultats tan poc esperats i predicitibles, han estat escasses per poder digerir la situació i preparar l’alternativa. Però la partida no acaba aquí. Sigui quin sigui el resultat concret final del ple d’investidura, hi haurà un govern en minoria. I una oposició articulable entorn d’una alternativa de ciutat en pes similar al del govern. Treballarem a fons per convèncer per la via de propostes constructives i treballades a cadascun dels reptes que té la ciutat per davant. La lluita contra l’atur, per l’activació econòmica, pel repartiment just de la riquesa i la càrrega fiscal, pel replantejament urbanístic, per la democràcia participativa i directa, per les polítiques actives de formació, per la transparència, per la lluita contra la pobresa, els desnonaments i els talls de subministraments, per polítiques de d’habitatge digne i assequible.

Mirada llarga, aprendre per millorar. I guanyar.

El vot de la gent en aquestes eleccions ens ensenya que és possible no limitar el tauler de joc polític a donar suport a una cara o una altra de la mateixa moneda És a dir, a trencar el bipartidisme en favor d’una concepció diferent, popular i democràtica del govern i de la ciutat. Amb la mirada llarga, la CUP treballarà per estendre debats, lluites i fòrums d’elaboració de propostes perquè aquesta idea emergent sigui sòlidament viable en el futur.

Reivindiquem part de l’autoria d’haver fet possible a Vilanova que en 8 anys la disputa política abandonés el terreny del bipartidisme clàssic i afirmador del règim, per passar a conformar majories socials que aposten per la sobirania democràtica i popular, pel canvi de règim i per l’exercici de l’autodeterminació.