Fa ja mig any que la CUP
corre per l’Ajuntament i participa de manera activa en la política municipal,
ara també des del seu format més institucional. I tot allò que temíem comença a
prendre forma. Malgrat no ens sorprengui, no deixa de mostrar els punts foscos,
el tarannà real del tripartit anomenat d’esquerres i liderat per la màquina ben
greixada del PSOE. La CUP
molesta, la nostra manera de veure les coses i la nostra manera de fer els
inquieta. Ara veuen com certs aspectes de la política municipal són
qüestionats, posats a debat i, això, òbviament no els interessa per conservar
les seves quotes i conductes poc transparents. Aquest temor sorgeix al veure
perillar d’alguna manera, per minsa que sigui, els seus interessos i regles del
joc, esdevenint doncs la causa per la qual ens trobem amb múltiples
dificultats, traves i silencis en l’exercici de la nostra tasca a l’Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú.

Les dificultats són infinites, des de la negativa a penjar pancartes o
utilitzar l’espai públic sota cap motiu aparent a les dificultats per accedir a
la informació municipal tot passant per la pressió i la demagògia al ple amb
les mocions que presenta la CUP
o els impediments generats pel fet de no acceptar la figura del càrrec de
confiança. La dificultat però, més palesa, és la seva voluntat de
professionalització i elitització de la política, que dificulta als
treballadors i treballadores, com l’Eduard, exercir de legítim representant de
més de mil persones. Les constants reunions a les 9 del matí sols poden ésser
afrontades per gent amb dedicació exclusiva, allunyant cada cop més la
ciutadania de la política, ja que s’està creant el prototip de polític
professional sense cap més dedicació. Aquestes dinàmiques no faciliten la
governança, la participació de totes i tots en els afers públics ni tampoc
recuperen l’interès per la política.

Dia rere dia doncs, ens
trobem amb contradiccions, clarobscurs i dubtes constants per part del propi
equip de govern. Quan no saben com actuar callen, s’ho estudien, i fan tot el
que estigui al seu abast per poder minimitzar o impossibilitar la tasca de la CUP, encara que així ho hagin
de fer saber a tots i cadascun dels tècnics municipals. Aquest és el joc, és
ben cert, però una cosa és discrepar legítimament i l’altra és jugar brut, les
posicions es defensen amb raons, amb criteris contrastats i no pas amb
tripijocs, impediments i amb la voluntat de confondre per deslegitimar,
criminalitzar, etc. Malgrat que aquesta lògica és i serà la que imperarà al
llarg de la legislatura i no serà pas fàcil enfrontar’s-hi, la CUP no canviarà, no canviarà
en la seva tasca i voluntat, en la voluntat de teixir les bases d’un model rupturista
amb l’actual sistema i continuar amb la lluita incansable per aconseguir, des
de cada municipi i amb la participació de totes i tots, un poble lliure i
socialment just. De ben segur que, amb coherència, fermesa i treball, cada dia
serem més i aconseguirem cims més alts.