Pep Riera defensa a Vilanova una Catalunya lliure de transgènics


Alerta que la contaminació entre camps
fa impossible la convivència entre l'agricultura tradicional i la manipulada
genèticament






La sala
d'actes del Centre Cívic de Sant Joan es va omplir de gom a gom dissabte passat
en motiu de la xerrada “Els trangènics, del camp a la taula”, organitzada per
la Candidatura d'Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú. L’actual portaveu de
l’Assemblea de Pagesos i ex coordinador d'Unió de Pagesos va advertir que encara
ningú no ha pogut demostrar que els aliments trangènics no siguin perjudicials
per a la salut dels consumidors, donat que alguns estudis realitzats han estat
promoguts per les grans multinacionals que comercialitzen organismes modificats
genèticament, mentre que no es recolza la investigació independent i rigurosa
que permeti sortir de dubtes.


Alguns estudis fets a nivell europeu i
nord-americà indiquen perjudicis per consum d’OGM’s en assaig de laboratori amb
ratolins, a tall d’exemple.
També va destacar
que l'ús de llavors transgèniques és del tot incompatible amb l'agricultura
tradicional i ecològica ja que, malgrat les franges de protecció, les llavors i
el polen de les plantes poden viatjar quilòmetres enllà, degut a factors
climàtics i a la globalització dels mercats. Bona prova d’aquest fet és
l’aparició de diversos camps ecològics de blat de moro contaminats a Catalunya
els darrers anys.






Tant Riera com
Albert Lacunza, enginyer agrícola militant de la CUP, van defensar un model
d'agricultura alternatiu a l’actual, amb una agricultura de proximitat, on cada
territori cultivi els productes que li són propis, i a l’estació de l’any que
li pertoca. Una agricultura rentable i que cerqui l’equilibri territorial,
entenent la pagesia com imprescindible per a un futur pròsper.



D'aquesta manera es
criticava el model d'ajudes alimentàries al tercer món, on s'hi fan arribar
llavors menys adaptades al territori i que acaben provocant una greu situació
de dependència. De la mateixa manera, moltes espècies poden acabar
desapareixent. També es va posar en dubte d'una manera molt clara que les
llavors tansgèniques siguin la panacea a la fam del món ja que no hi ha cap
argument que demostri que sigui superior ni que tingui major productivitat,
alhora que segueixen depenent de l’ús de agroquímics i fitosanitaris per al seu
cultiu.






Tots els ponents
van destacar que un dels problemes principals és la manca d'informació i la
voluntat d'eludir el debat sobre els transgènics des dels grans mitjans de
comunicació. Tot i que la llei ho obliga, els productes que contenen transgènics
dins dels seus gairebé mai no ho indiquen. Per tant, el consumidor està
indefens i no té ni tan sols l'opció de triar. La “dictadura de la fruita i hortalissa
estèticament perfecta” fa que ja no es prioritzin les propietats
organolèptiques, saludables, i ambientalment respectuoses i de qualitat en la
producció dels productes, sinó que “es busqui el tomàquet perfectament rodó i
brillant, sense importar gaire el gust ni la quantitat de suc i vitamines que
conté”, tot i que això està començant a canviar, asseguren. Segons paraules de
Riera i Lacunza actualment es cultiven 17.000 ha de blat de moro transgènic a
Catalunya, i el 90% de la soja, que és importada d’altres continents, és
transgènica i diàriament consumida per tothom, i el més greu es que la gent no
ho sap”.






A nivell municipal
la CUP va presentar el darrer mes una moció per declarar Vilanova i la Geltrú
lliure de transgènics, demanant a la resta de partits que promoguin d’immediat
polítiques d’informació per a la població, que recolzin iniciatives emergents
com les cooperatives de consum responsable, o que descartin productes
transgènics en les dietes escolars, entre d’altres mesures de competència
municipal. Tanmateix, la CUP exigeix a l’Ajuntament que s’afegeixi a altres
municipis de Catalunya i altres regions de l’estat espanyol, ja declarats
lliures, per a instar al Govern de la Generalitat a recolzar la Iniciativa
Legislativa Popular per a declarar Catalunya lliure de transgènics i que obri finalment
el debat de l’existència de OMG’s degut al gran interès i preocupació que
desperta en la població.






Algun dels pagesos
assistents, que es dedica a l'agricultura ecològica i ven els seus productes al
mercat de Vilanova, lamentava que no deixa de ser paradoxal que els únics que
han de passar controls són els que fan aquest tipus de conreu, curiosament els
que no apliquen productes de síntesi química, ni tòxics per la salut i el medi
ambient, mentre que la gran majoria que exerceixen agricultura convencional, no
estan vigilats en el mercat a nivell local. Per això va advertir que estava a
punt de deixar de lluitar contra-corrent.